Pobres mossos
No es que jo defensi el cos de policia de Catalunya pero el que m’han explicat avui al matí mereix explicar-ho. La qüestió es que ahir per la tarda la meva tieta i ma mare passejaven el meu cosinet de quasi dos anys que encara duu el xumet tot el dia a la boca (li deuen fer mal les dents en crèixer). La meva tieta (i la mare de la criatura) portava dies pensant en que podia fer per que el nen deixés de portar la “pipa” (com li diu ell) a la boca. Doncs ahir al vespre se li va presentar la solució. Com que el nen no es gaire bon menjador sempre li diuen que se l’endurà la policia si no s’acaba el que té al davant (si l’amenaça fos real ja estaría complint cadena perpétua) i per això la criatura té una mica de por a les forces de l’ordre en general. I aprofitant-se d’aquesta por ahir en creuar-se dos mossos d’esquadra pel carrer la meva tieta els hi pregunta:
-Senyors policies, oi que el nen només ha de portar la pipa per dormir?
I això que un mosso s’ajupeix per ficar-se a l’altura del meu cosinet i aixecant el dit en senyal d’advertència:
-Doncs sí, -la criatura, presa del pànic s’agafa a la cama de sa mare- el nen només ha de portar la pipa per dormir.
I el nen, es treu el xumet automàticament i li entrega al mosso com si d’una arma es tractès…
Penseu el que volgueu pero avui he vist el meu cosinet i no portava la pipa a la boca…
