Ja deixant de banda l’especulació, la discriminació del català i demés coses dolentes que implica el Fòrum, us en diré una cosa: com a parc temàtic està molt bé . La qúestió que hi hem anat amb l’insti i m’ho he passat raonablement bé (la gent m’havia fet agafar fòrumfobia).
Res més entrar i rebre instruccions ens han deixat anar per lliure. Hi han grups que s’han passat el dia al trenet, de botiga en botiga i de quiosc en quiosc. D’altres han començat una marató boja per seguir als professors i veure totes les exposicions. D’altres, ens hem preocupat d’obtenir un programa, més pràctic que passejar-se per allí sense cap objectiu. Com que hem vist que no feien res interessant hem anat a veure els guerrers de Xi’an, més que res per la fama que tenen. No els hem vist ja que hi havia per una hora de cua, mitja d’exposició i coneixent els xanxullos que hi rodejen la mostra, hi anirà sa mare.
Hem vist un espectacle rotllo flamenc sobre xanques i diverses exposicions, que la veritat no m’han interessat gaire. Per mi que moltes exposicions estàn allí emplenant, per que, la veritat, dubto que allò s’ho miri (o s’ho pugui mirar) algú amb una mirada entesa. I un alte tema els diàlegs en els que resulta que s’ha de pagar un plus (bastant plus) a l’entrada per assistir-hi, només per veure un monòleg d’algú en el que dificilment pots intervindre.
Com que gran part del Fòrum invita una reflexió utòpica molt profunda, crec que es podría anomenar Fòrum de la Pedantería, ja que dubto que més d’un 1% dels visitants entengui (o tingui ganes de fer-ho) la totalitat del que s’hi planteja. I si els hi agraden les metàfores, el poden celebrar al fons del mar (però sense oxigen), ja que llavors si que sería profund.
Així es el Fòrum i així us l’he explicat . Fins una altra bitacolaires!

Tags: Blogs antics, Seŀlecció de posts DdE //