Crònica de les colònies
Que dir-ne? Vaig estar pensat d’escriure un diari i desprès passar-lo aqui. Però hi havia un problema jo soc massa gos i vosaltres no l’haurieu llegit del llarg que sería 
. Així doncs us faig una llista del que m’ha marcat més d’aquesta vuitena edició (per mi), setzena per l’esplai de les colònies.
- Responsabilitat: Som els més grans de la colònia i això ha comportat haver d’ajudar els més petitets en els seus quefers, que no deixa de ser divertit ja que pots admirar com creixen els nens d’avui en dia (no es una manera normal de crèixer
). Per compensar el fet d’haver de treballar més que ningú (tampoc era res exagerat tot i les queixes de les noies del meu grup) ens van deixar fer de monitors per una nit i preparar un joc nocturn per als més petits i desprès dur-los a dormir sense ajuda. Val a dir que tot va sortir molt bé, els nens van estar receptius i disposats a riure una estona caçant gamusinos. - Aventura: Els més grans de la colònia tenim la sort o la desgràcia de sortir tres dies a caminar pels paratjes del la comarca, en aquest cas la Garrotxa. Hem fet un cim de poca importància a la zona circumdant del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i dormit en un parc privat.
- Pit i cuixa: La diversió, la piscina i les ficades de ma, elements que en el fons sempre es desitjen quan no s’està compromés (o potser en el fons i la superfície?
). M’ha agradat certa cintura voluptuosa del ball, un bikini que ensenya massa i aquells pits que van a la teva cara per accident quan t’ofeguen a la piscina, aquell cul que no vols tocar i has de tocar en girar-te… Por: Una tradició que no falta mai a les colònies es la Nit del Terror en que els monitors es disfressen de monstres i et fan passar per un recorregut on et claven tants ensurts com poden. I va a dir que aquest any han aconseguit fer-m’ho passar malament… - Festa: La música i els crits son constants en unes colònies i als que ens agrada la jarana sempre acabem disfrutant l’última nit, ja sigui ballant a ritme de la més tendra balada dels 80 o saltant cantant a cor La Costa del Silencio.
Això es tot des d’una ment a la Garrotxa i un cos a Lleida! Fins una altra bitacolaires!
