Let’s be dumbs! (retocat)
Arran de la polémica que envolta el cas Schiavo, aquesta estúpidíssima web (per extensió, també en son estúpids els creadors i tots els que han pagat o els han donat diners amb el marxandatge) i el redescobriment d’un post fatalista meu de fa un temps, em vaig posar a pensar (campi qui pugui!) i vaig deduir que si fossim menys inteligents (a nivell dels ximpanzés ja estaría bé) la vida sería més bonica.
Certs proverbi amb el qual estic molt d’acord diu que aquell que ignora es valent. El nostre coneixement ens fa tenir por del que ens envolta, ja deixant de banda els perills que els humans hem creat, sinó també els que ja venien de sèrie amb aquest planeta. Algú sap que si tot el món es posés a viure com ho fem a Occident, el planeta ho resistiria durant un dia? Això es completament antinatural: en algún moment el nostre procès evolutiu com a espècie i/o societat va sobrepassar un límit que no hauria d’haver permanescut verge…
A més a més, la mateixa intel.ligència genera problemes com ara la consciència del dolor i de les coses dolentes en general, molts conflictes ètico-morals o d’altres naturaleses, inclús algunes malaties mentals venen derivades de la increïble i inesperada evolució dels humans. Però, si he de sacrificar part de la meva inteligència a canvi de ser feliç… tinc la felicitat que tindria si fos estúpid. No em considero un pou de sabiesa, però m’encanta apendre estupideses noves, filosofar i fer posts inútils com ara aquest ;).
