Necessito gaudir de l’instint primari. Motius? Evito pensar-los per que sospito que això alimentarà encara més l’ànsia assassina que recorre cada una de les cèl.lules del meu cos.
En el supòsit d’una pallissa, el meu cos ha rebut tantes garrotades que no pensa deixar el món sense endur-se algú a l’infern. Això estès al pla mental.
Justificacions. Les escolto quasi sempre. Qui em dirà que les escolti, ara? Si les escolto, tard o d’hora acabaré enfadat per que el pla mental de les meves desitjades víctimes es inexpugnable.
Probablement no mataré ningú, l’extrany instint primari dels humans desapareix tant ràpid com apareix i a més a més ignora justificacions i poques vegades té raons sòlides.
Merda!
Per que sóc o em sento tant desgraciat i sobretot, per que no puc tenir una mica de felicitat. Era només una nit. UNA PUTA NIT, QUE ACABARIEN ESSENT MENYS DE DOTZE HORES!! Amb una nit, jo perdia les ànsies assassines durant un parell de mesos… fills de puta.

Tant bon noi que semblava, no el creia capaç d’una cosa així.
La gent, quan la poses a prova es capaç de moltes coses.

Tags: Blogs antics, Seŀlecció de posts DdE //