Leo Bassi: La revelación (retocat)
Ahir vaig anar a veure l’últim espectacle de Leo Bassi, un èsser humà a part, mescla de filòsof, showman, pallasso i artista modern.
Molts no el coneixereu i jo, fins ahir a la nit només en sabia que va estar boicotejant molt seriosament el primer Gran Hermano espanyol, però val a dir que es un artista genial (i també una mica fill de puta, com ell s’autodefineix massa sovint pel gust de la massa decorosa).
La revelación de Leo Bassi, que tenia com a gran objectiu fer perdre la fe a qualsevol que en tinguès i felicitar a tothom que ja l’haguès perduda, va començar com una sàtira de l’esglèsia (imagineu-vos a sa santedat demanant perdò pels errors de l’esglèsia, repartint preservatius i fent missa a ritme de funk). Desprès, en un monòleg, en Bassi es va passar la major part de l’espectacle desacreditant la Biblia. I conclueix amb una performance d’impacte visual en que fusiona les tendències de l’espectacle i l’art actuals amb una mena de tribut a la irracionalitat i a la “fe” de les societats primitives.
Vaig sortir amb un somriure a la cara de veure que hi ha gent que no tem el que en puguin pensar d’ells, gent sense vergonya, que es sap riure de l’establert… i a més a més, proposar alternatives pel que destrossa.
Si hi haguessin més homes com en Bassi, el món sería més divertit i conseqüentment, millor.
