Ahir per la nit em vaig acabar de llegir el millor llibre que m’han fet llegir a classe: La sombra del viento de Carlos Ruíz Zafón.
El llibre es un best-seller (això ja es pot considerar un gènere literari, no un terme de la literatura comercial) amb tocs que recorden la tragèdia grega o la novel.la gòtica, amb una prosa imparable, que sense que te’n adonis, t’arriba a l’ànima amb metàfores i reflexions com poques n’hi han…
La història recorda un drama de la talla de les telenovel.les de TV3, amb secrets, mitjes veritats, intrigues, rencors del passat, tot plegat remogut pel protagonista, en Daniel Sempere, el fill d’un llibreter de vell de Barcelona que vol conèixer l’autor del seu llibre preferit (anomenat La sombra del viento). Amb aquest desig infantiloide, comença a desenterrar un passat monstruòs… ideal per a les vostresnits d’in

Tags: Blogs antics, Seŀlecció de posts DdE //