De tu sé… que et puc veure una mitja horeta cada dia. Que et dec caure com el cul per que de vegades no contestes quan dic hola o adèu (es clar que de vegades jo no ho faig, tampoc)… per a que saludar un desconegut? Sé que ets rossa amb melena que sobrepassa la mitja esquena i d’ulls blaus, i que estudies en un institut on em sería impossible trobar-te si, en un deliri, t’hi anès a buscar. Tens uns trets d’aristòcrata o de nina de porcellana que no puc per menys que admirar pels segles dels segles, amèn. Suposo que ets d’un poble proper a Lleida. T’agradaria estudiar el batxillerat artístic, per que et deu d’agradar dibuixar, tampoc ho vaig sentir bé quan ho deies. Els dimarts fas educació física. Aquest any has canviat d’institut i sembla que et cansi molt…
Avui m’has mirat als ulls…

Tags: Blogs antics, Seŀlecció de posts DdE per (V)ΘZ
No Comments »

Qui diria que les espines d’una rosa es claven fins tant endins que arriben a les venes?

I a les venes comencen a anar cap al cor, amb cada batec. Cada batec es un dolor insofrible.

Cada batec un càstic per creure’m amb la supèrbia de viure allà on ni els arcàngels viuen.

Cada batec un càstig per creure’m amb el dret de defensar allò que no es meu, pel simple fet que ho aprecio.

Cada batec un pas més cap al salt a l’abisme. Un abisme sense fi, del qual cada vegada serà més difícil sortir.

Cada batec, m’ajuda a creu que sóc viu. Visc per tu, succubi.

Tags: Blogs antics, Seŀlecció de posts QdA per (V)ΘZ
No Comments »

La gent en parla. O l’odies. O et marca. No et deixa indiferent. Diuen que es la millor adaptació d’un còmic que s’ha fet a la gran pantalla: cada vinyeta adaptada, cada personatge i cadascuna de les seves paraules es increiblement fidel als còmics de Frank Miller, també guionista i director de l’adaptació cinematogràfica, juntament amb Robert Rodríguez i Quentin Tarantino com a director adjunt. I bé… ha passat l’inevitable. Sin City ha esdevingut una obra mestra.
Una pel.lícula que arrossega al pobre i innocent espectador a travès del torrent de sentiments, de mort, de sexe i de corrupció en blanc i negre amb algún puntual filtre de color: la catedral del cinema violent.
No deixa de transmetre seniments i sensacions. La rábia d’en Marv, la por de la Becky o dolor en cada bala que encerta el seu objectiu (especialment memorables i doloroses les actuacions d’en Hartigan contra el fill del senador Roark)
Increible. Insuperable. Imparable i seguiría nombrant… coses com la interpretació de Mickey Rourke i de Clive Owen, el subtil toc de Tarantino… però millor us dic que l’aneu a veure i no us la baixeu, pel que més volgueu!

Tags: Blogs antics, Seŀlecció de posts DdE per (V)ΘZ
1 Comment »