La gent en parla. O l’odies. O et marca. No et deixa indiferent. Diuen que es la millor adaptació d’un còmic que s’ha fet a la gran pantalla: cada vinyeta adaptada, cada personatge i cadascuna de les seves paraules es increiblement fidel als còmics de Frank Miller, també guionista i director de l’adaptació cinematogràfica, juntament amb Robert Rodríguez i Quentin Tarantino com a director adjunt. I bé… ha passat l’inevitable. Sin City ha esdevingut una obra mestra.
Una pel.lícula que arrossega al pobre i innocent espectador a travès del torrent de sentiments, de mort, de sexe i de corrupció en blanc i negre amb algún puntual filtre de color: la catedral del cinema violent.
No deixa de transmetre seniments i sensacions. La rábia d’en Marv, la por de la Becky o dolor en cada bala que encerta el seu objectiu (especialment memorables i doloroses les actuacions d’en Hartigan contra el fill del senador Roark)
Increible. Insuperable. Imparable i seguiría nombrant… coses com la interpretació de Mickey Rourke i de Clive Owen, el subtil toc de Tarantino… però millor us dic que l’aneu a veure i no us la baixeu, pel que més volgueu!

Tags: Blogs antics, Seŀlecció de posts DdE //