L’übersexual (retocat)
Ara, els metrosexuals podeu deixar de depilar-vos sovint (tot i que no ho heu de deixar del tot)… Les cremetes, seguiu-les comprant (només faltaria, ara que Nivea ha tret una línea de cosmètics per a home) però feu-ne un us menys abusiu… Ara, metrosexuals del món: heu de ser übersexuals!
L’übersexual, l’evolució del metrosexual, segons Marian Salzman (no estic segur si va ser ella també la que va acunyar el terme metrosexual) es l’home del futur. L’übersexual mira per si mateix, però no es, ni de bon tros tant vanidòs com el metrosexual. Es sensible, però masculí i serà sempre una espatlla on plorar, masculinitzant així la figura del metrosexual que en quantitat d’aspectes recordava a una nena burra.
Serà madur, decidit i amb experiència, vestint-se a la moda i amb bon gust, però sense arribar a l’exhibicionisme del metrosexual. El mateix pel que fa als cosmètics: apostarà per un us discret d’aquests, però la seva presència serà indiscutible.
Icones d’aquest nou mascle (que a l’igual que el metrosexual vol ser més mascle i més viril que ningú) són George Clooney, Bono (veu del grup irlandés U2), Guy Ritchie (director de cinema i marit de Madonna), Arnold Xaxenaguer (no em dona la gana fer un copiar i empegar amb el cognom d’aquest paio, a més… que si aquest es un nou mite eròtic jo sóc Benet XVI ballant amb la sotana arromangada).
Els canvis de la moda resulten còmics i imprevisibles, tot sovint penso que el millor es fer com ma mare, que segueix creient que els metrosexuals son els homes que la gasten grossa…

Deixa un comentari