Qui no ha seguit amb interès una sèrie d’anime o llegit un còmic al revès?
Segur que els que aquest cap de setmana martiritzen amb passos frenètics i vagabundejos sense rumb la Farga de l’Hospitalet ho han fet més d’un cop.
Però que tenen l’animació i els còmics japonesos que causen tant furor? Jo m’hauria de callar la boca, per que he vist dues sèries japoneses fansubtitulades (subtitulades en espanyol per traductors amateurs, ja que encara no han estat doblades ni distribuides per aqui) i pretenc comprar-me tots els mangues d’Orphen Sorcerous Stabber… però bé. Sembla ser que tot plegat torna a ser culpa de la moda, la ingenuitat de la massa i del capital…
Jo venia a parlar del fenòmen de masses en que s’està convertint la cultura nipona en general. No es pot negar que moltes sèries son obres d’art (com tantes d’altres fetes a occident) i que molts còmics també ho deuen de ser (idem de l’anterior parèntesi). Però, a veure, quants estúpids otakus absorbits per la publicitat i el marketing seguiràn llegint còmics japonesos i mirant anime quan tot aquest boom sigui substituit per alguna altra cosa (com per exemple sèries psicològiques-experimentals, un altre boom dels superherois americans o qualsevol cosa així)? La japomania, i perdoneu que em mostri revolucionari, es una altra estúpida invenció del capital i de la moda, que no podrà enganyar la massa amb el mateix durant massa temps. Quasi m’encurioseix que serà el següent que ens vendràn.
Que costa tenir criteri?

Tags: Blogs antics, Seŀlecció de posts DdE //