A l’amour!
Cuántas flores para un ramo, cuantos versos para un poema… La veritat es que no sabria per on començar a dir el que sento per la que ara ha esdevingut la meva musa 
…
Un colega m’ha dit que es increible com es pot passar de la idealització a l’amor boig i incondicional… Es màgia. Ni Harry Potter ni llets… mirar aquests ulls blaus que hem tornen boig i saber que seràs alli per viure un somni real. Es màgic saber que per llarg que sigui el camí i per moltes voltes que donem per arribar allà on sigui, el recorrerem a estones de la mà i a estones abraçats, sempre junts…
Si et tinguès al meu costat, et pegaria un achuchón (connota més força i més alegría que “abraçada” xD)…!
), els actors no tenen oportunitat de lluir-se excepte els dos Barty Crouch i en Daniel Radclife (que sembla que li hagin fet la pel.lícula per a que s’hi llueixi), que ha millorat respecte al pèssim nivell que va demostrar a les anteriors pel.lícules. La pel.lícula deixa actors com Rupert Grint desaprofitats o belleses com la Emma Watson sense explotar tot el que donen de si… aprengui d’en Cuarón, senyor Newell: estan fent una pel.lícula, no la pel.lícula d’un llibre. La pel.lícula en general, transmet la sensació de que no sap com cenyir-se al llibre.
