No hi ha constància d’altres éssers que, com els humans, facin un us tan avançat de la raò com nosaltres. Això, que a simple vista sembla la frase d’un llibre de biologia de primària (potser amb un llenguatge més planer), es una veritat que mirada amb lupa resulta acollonant.
El cas es que, com tot el que està format de particules no unides perfectament entre si (una bola de neu, un líquid, una marabunta de formigues assassines…), la massa humana (no m’agrada usar la paraula gent, trobo que eleva el significat del que vertaderament vol dir) té un comportament incontrolable, imprevisible i mancat de raò, i així pot èsser manipulada per un sol individu i fer grans desgràcies, per a mostra un botó: Hitler.
A la pel.lícula Men in Black (es a dir, la primera xD) hi deien una frase que, més o menys venia a dir que un individu podia ser comprensiu, entendre el que hi havia i actuar en conseqüència. La massa no (de fet, d’aquesta frase ve que jo digui massa en comptes de gent).
I com que som sis mil milions d’idiotes en un mateix pedrot (aquesta es d’en Beigbeder, un dia d’aquests us en parlo) donant voltes al voltant d’una central-nuclear-calefactora… no em sembla posible que la massa no estigui controlada, envasada al buit, per dir-ho d’alguna manera, no m’agrada que hi hagi una completa llibertat.
Entenc que, com a individu, a ningú li agrada que el putegin (a mi el primer), però m’estic referint a unes lleis (que cal enfortir), uns límits (que cal marcar i defensar) i a quelcom que ho faci respectar (el cos de policia terrorista de molts Estats totalitaris em sembla bé).
Està molt bé que un individu pensi i digui el que pensi (està bé demostrar que som entitats individuals pensant i no imbècils a qui un sistema ple de cucs dicta fil per randa el que ha de fer), sempre i quan no esclafi a d’altres individus fent-ho (una norma que ni tan sols respecta aquesta escòria entaforada en americanes cares que dormita a les cambres del govern i no parlem ja de gent sense càrrecs polítics…), però arriba un moment en que volent èsser més lliures, més democràtics i més progres que mai, ens passem. A tall d’exemple: hi han tres vagues d’estudiants d’aqui al 17 de novembre. Una aquest dimarts per queixar-se de la LOE (vull deixar clar que jo no en rebutjo la totalitat, té els seus pros i les seves contres), una altra, el dia 17, per protestar contra el tractat de Bolonya i la part privatitzadora de la LOE i una altra, més de caire local que el dia 14 vol recordar els estudiants que es van oposar a la invasió nazi de Txecoslovàquia, deixant-s’hi la pell.
Això també implica una concepció cada vegada més abstracta d’unes normes que cadascú interpreta lliurement i que també es fan complir amb abstracció (tot i que es podrien aventurar uns criteris: la pasta que un tingui a Suïssa o els cercles socials en que es mogui) per un sistema judicial que està parant boig.
Hi han normes que són bàsiques, que vist amb el cap fred ningú s’hauria de saltar i que, en canvi, hi passem constantment per sobre: respecte, civisme, compliment dels deures bàsics… Que està passant? Estúpida i mediocre massa!

Tags: Blogs antics, Seŀlecció de posts DdE //