Ahir vaig anar a veure l’adaptació cinematogràfica de la quarta peli del que, fins fa uns mesos, era el meu clon (si m’assemblava al Harry Potter, que passa?).
Que voleu que us en digui… d’una catàstrofe nuclear salvaría el llibre, això està clar, la pel.lícula es massa ràpida i massa lenta (quasi tres hores amb el cul enganxat en una butaca de sintètic barat respirant el mateix aire que vora 200 engendres del caos… se li fan lentes a qualsevol ) a la vegada i als que no han llegit el llibre se’ls fa díficil d’entendre; l’haurien de veure més d’un cop. Cinematogràficament parlant, a més, la pel.lícula torna al nivell de la primera i la segona (hem perdut la mestria d’Alfonso Cuarón… ), els actors no tenen oportunitat de lluir-se excepte els dos Barty Crouch i en Daniel Radclife (que sembla que li hagin fet la pel.lícula per a que s’hi llueixi), que ha millorat respecte al pèssim nivell que va demostrar a les anteriors pel.lícules. La pel.lícula deixa actors com Rupert Grint desaprofitats o belleses com la Emma Watson sense explotar tot el que donen de si… aprengui d’en Cuarón, senyor Newell: estan fent una pel.lícula, no la pel.lícula d’un llibre. La pel.lícula en general, transmet la sensació de que no sap com cenyir-se al llibre.
Però també té una part positiva, sublim el treball de caracterització sexual que tenen alguns personatges de la pel.lícula “el morbo de l’adolescència” ho anomenen alguns crítics. A més, es la pel.lícula de Harry Potter on més currada està l’ambientació, els decorats i l’impacte visual, vegi’s l’entrada de Durmstrang i Beauxbatons al Gran Menjador, l’estadi dels Mundials, la major majestat del castell en general, el Cuadeserra cubà (o Colacuerno húngaro)…
Cinematogràficament, només una estrella, pel.lícula de diumenge d’estiu sense alternatives socials, que només es un espectacle visual… i una pel.lícula sempre es més que això.

Tags: Blogs antics, Seŀlecció de posts DdE //