Entries Tagged as ''

Deliris polítics (retocat)

En certa manera m’estimo Espanya, hi ha molt bona gent i paisatges preciosos, penso que tot i certs punts de la seva cultura no són del tot ètics (les curses de braus), es una nació que val la pena. Es per això que no em surt dels huevos toreros (soc català però tinc trets espanyols xDDD) que s’estigui dirigint inexorablement cap a un neolític on deixarem que se’ns mengin els chiuaua i els chaw-chaw que feien companyia a les dones grans.
Ahir a Made in China (un programa que no està a la meva llista de motius per estimar a Espanya i que fan cada divendres a la nit a TVE), va sortir un petitíssim reportatge sobre la manifestació anti-LOE de Madrid promoguda per mestres de masses (que no puc per menys que admirar i aplaudir per haver sabut rentar el cervell a tanta gent) i engrossada per imbècils d’arreu de la geografia espanyola…
En aquest reportatge hi han sortit gent dient-hi la seva, amb més pena que glòria però la punyalada me l’han clavat un grupet de pijes que davant de la broma del periodista sobre un concert d’en Bisbal (es comportaven com si tinguessin davant un ídol de mediocrita equiparable), la que més fort cridava i a la que més claus li claven a faldilla (de col.legiala) arromangada ha declarat “¡NOOO! ¡ESTAMOS AQUÍ PARA DECIRLE A ZAPATERO QUE NO NOS QUITE LA LIBERTAD!“… L’esperma no es bo per la salut, noies… a mi em semblava una marranada, però aqui teniu la prova de que si t’empasses l’esperma, els líders del PP i els bisbes et fan dir tonteries d’aquest calibre.
Es pot saber que enteneu vosaltres, meuques de postín, per llibertat? Es un terme molt però que molt abstracte, els de la RAE l’odien pel sol fet de que es complicat de definir (tot i que tindràn altres motius)… però jo us diré una cosa, a veure si sobrepassa la campaneta que cap titola guerrera ha sobrepassat:
La llibertat NO es poder fer el que vosaltres trieu lliurement! Treieu-vos les arnes, desfosilitzeu-vos i adoneu-vos que Dèu ha mort o que no tots som tant imbècils com vosaltres!
Apa, revolució i Inquisició (laica)!

G.A. Bécquer: Rima XXI

¿Qué es poesía?, dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tu me lo preguntas?
Poesía eres tu

Friends will be friends

Si… les agendes de les adolescents van farcides de les dedicatories del tipus “wole wapixima q vols q t digui? m caus d puta mare tatimu caxo muakiss!!”… això demostra amistat… hipòcrita com el nostre món.
Però que collons! Avui no estic davant de tots vosaltres, estimat públic detractor per a expressar el meu odi contra la hipocresia adolescent… Avui vinc a dir-vos, tirant per la borda la meva biografia agredolça i asocial (que no anti-) que tinc amics, alguns de cabrons, algunes de rialleres, alguns amb que som psicoanalistes recíprocs de tres euros l’hora, d’altres d’ocasionals, d’altres que te’n rius d’elles (i en el fons et sap greu que s’enfadin, quan ho fan), d’altres genials, d’altres que saps que falten i et fot molt, però que bé… llegeixen el teu blog i es un puntàs saber-ho…
A tots vosaltres, errors que la Mare Natura i el Pare Capital han col.locat al meu cantó, donar-vos les gràcies per haver-hi continuat, per ser allí quan més falta em feia i quan no també, per deixar-me ser-hi a mi quan us feia falta a vosaltres, per deixar-me demostrar que tinc sentiments, per foter-me una bona hostia quan ha fet falta, per haver-me pegat un bon crit quan també ha estat necessari, així mateix gràcies per haver empassat les meves anades d’olla sens protestar (o si més no haver-ho intentat, que ja es molt) i gràcies, per un gúgol (un 1 seguit de cent zeros, el terme que ha donat nom al Dèu Google) de coses de més que m’oblido.
A tots vosaltres, en un moment com avui, un estúpid dilluns 14 de novembre del 2005 (i pel cul sus la hinc), digueu-los-hi a les vostres mares que han fet una bona feina!!
US ESTIMOOOOOOO!!

Desmontant esquemes

Realment l’home, per naturalesa, es bo?

El profe d’història explicant a Maquiavel

Estúpida massa!

No hi ha constància d’altres éssers que, com els humans, facin un us tan avançat de la raò com nosaltres. Això, que a simple vista sembla la frase d’un llibre de biologia de primària (potser amb un llenguatge més planer), es una veritat que mirada amb lupa resulta acollonant.
El cas es que, com tot el que està format de particules no unides perfectament entre si (una bola de neu, un líquid, una marabunta de formigues assassines…), la massa humana (no m’agrada usar la paraula gent, trobo que eleva el significat del que vertaderament vol dir) té un comportament incontrolable, imprevisible i mancat de raò, i així pot èsser manipulada per un sol individu i fer grans desgràcies, per a mostra un botó: Hitler.
A la pel.lícula Men in Black (es a dir, la primera xD) hi deien una frase que, més o menys venia a dir que un individu podia ser comprensiu, entendre el que hi havia i actuar en conseqüència. La massa no (de fet, d’aquesta frase ve que jo digui massa en comptes de gent).
I com que som sis mil milions d’idiotes en un mateix pedrot (aquesta es d’en Beigbeder, un dia d’aquests us en parlo) donant voltes al voltant d’una central-nuclear-calefactora… no em sembla posible que la massa no estigui controlada, envasada al buit, per dir-ho d’alguna manera, no m’agrada que hi hagi una completa llibertat.
Entenc que, com a individu, a ningú li agrada que el putegin (a mi el primer), però m’estic referint a unes lleis (que cal enfortir), uns límits (que cal marcar i defensar) i a quelcom que ho faci respectar (el cos de policia terrorista de molts Estats totalitaris em sembla bé).
Està molt bé que un individu pensi i digui el que pensi (està bé demostrar que som entitats individuals pensant i no imbècils a qui un sistema ple de cucs dicta fil per randa el que ha de fer), sempre i quan no esclafi a d’altres individus fent-ho (una norma que ni tan sols respecta aquesta escòria entaforada en americanes cares que dormita a les cambres del govern i no parlem ja de gent sense càrrecs polítics…), però arriba un moment en que volent èsser més lliures, més democràtics i més progres que mai, ens passem. A tall d’exemple: hi han tres vagues d’estudiants d’aqui al 17 de novembre. Una aquest dimarts per queixar-se de la LOE (vull deixar clar que jo no en rebutjo la totalitat, té els seus pros i les seves contres), una altra, el dia 17, per protestar contra el tractat de Bolonya i la part privatitzadora de la LOE i una altra, més de caire local que el dia 14 vol recordar els estudiants que es van oposar a la invasió nazi de Txecoslovàquia, deixant-s’hi la pell.
Això també implica una concepció cada vegada més abstracta d’unes normes que cadascú interpreta lliurement i que també es fan complir amb abstracció (tot i que es podrien aventurar uns criteris: la pasta que un tingui a Suïssa o els cercles socials en que es mogui) per un sistema judicial que està parant boig.
Hi han normes que són bàsiques, que vist amb el cap fred ningú s’hauria de saltar i que, en canvi, hi passem constantment per sobre: respecte, civisme, compliment dels deures bàsics… Que està passant? Estúpida i mediocre massa!