Va ser suficient prometre fotos de la meva participació a la cursa de llits com per que la càmera digital que teníem a mà es quedès sense piles… He estat buscant-ne per webs que en poguessin tenir (per que de fotos me’n van fer un munt… si fins i tot em va algú em va entrevistar videocàmera en mà), però res de res, tu!

Tal i com preveiem, les rodes van fallar estrepitosament a Caye Cortá (tres rodes trencades), mentre que van oferir una digna resistència a La Corrida del Toro (una roda trencada) però aquest fet clarament advers no va impedir que cap dels dos llits acabès la cursa amb el cap ben alt, si bé en no gaire bona posició, ja que, a part de còrrer s’havia de portar el llit (els de Caye Cortá) o la part davantera a coll.
Tot i la gran pallissa física que suposa arrossegar, frenar i fer girar un llit a tota la velocitat que et permeten les cames, m’ho vaig passar força bé, ja que no només havies d’intentar completar el recorregut amb la millor destressa i menor temps posible, sinó que pel camí havies de superar quatre proves: deixar una poma ben rostada (cosa gens difícil desprès de baixar el carrer la Palma corrent), pujar corrents un tros del carrer Cavallers per agafar un diari i un calendari dels Castellers de Lleida, beure’s entre tot el grup una ampolla de cava català, per pal.liar el boicot (als menors ens el l’havíen de donar sense alcohol, però ens en van tirar una ampolla de cava amb alchohol per sobre i prou xD) i finalment, pintar-nos els llavis i fer un petó en una cartolina empegada sobre una placa commemorativa (el primer carro gros dels Castellers de Lleida).

Per ser que érem uns principiants i que haviem construit dos llits a partir del no res, amb poca gent, temps i recursos no se’ns pot exigir més… Jo ja estic pensant en el llit de l’any que vé…

Tags: Vida i misèria per (V)ΘZ
1 Comment »

Ja ha arribat Carnestoltes! I davant la sequera literària que m’assola des de fa dies, opto per començar parlant de la festa que ens preparar per la quaresma i que surti el que surti (m’hauria de fer vergonya U^^)…

Trobo que explicar la meva vida a un blog que poca gent llegeix (però, pocs i ben avinguts, eh? ;-)) es quelcom poc interessant i si expliquès coses interessants de debò (entengui’s morboses, intimíssimes…), m’hauria d’amagar sota les pedres ja que em posaría en evidència eterna davant la gent amb la qual tinc una relació física i que llegeix aquest blog (amb aquest blog he tornat a cometre el que per a mi es el més gran error que pot cometre un blogaire: que els seus amics/coneguts/parents, éssers amb els que té una relació física, el llegeixin, ja en parlaré un altre dia, d’això…).

Però… si ara que hi caic! Tinc una cosa més o menys interessant (per als meus detractors i púrria variada que vulgui divertir-se una estona a costa meva i de l’esplai): demà a dos quarts de dotze participo en la Gran cursa de Llits junt amb el grup de joves de l’esplai Sant Jaume!

Aquest event (patrocinat descaradament per l’Institut Municipal d’Acció Cultural, la qual cosa ens demostra que el concepte de cultura està degenerant xD) consisteix en tunejar (principalment rodes i decorats varis) un llit, posar-hi algú a sobre (dormilega) i a foter-se d’hòsties carrer la Palma (els lleidatans ja coneixereu el pendent cabró que té aquest entranyable carrer) avall i desprès a còrrer com a bojos al llarg del carrer Major fins a la plaça Paeria (la plaça de l’ajuntament)… Tot plegat genial si no et trenques una cama (o el cap, o coses pitjors) en l’intent.

Ara mateix estava mirant fotografies d’edicions passades i he comprovat, molt a desgrat meu, que hi ha un gran nivell: llits tunejats com a cotxes de bombers, vaixells pirates i demés disenys molt originals… Nosaltres en concret participem en dos grups: Caye Cortá (uns manobres molt simpàtics en acció) i La Corrida del Toro, un llit negre amb banyes amb un sèquit de toreros. El tema disfresses i tuneig del llit no està gaire treballat per senzilla manca de pressupost, problema habitual dels esplais petits, però tot i això i els constants problemes amb les rodes, passarem una bona estona (si les malles de torero ens deixen ;-)).

Es el primer cop que hi participem i hem invertit llargues hores de treball inútil (o hauria de dir que les he invertides jo, ja que sóc el guapo que ha fet més hores tancat al gimnàs del meu ex-col.legi fent fotesses xD), però tot i que tots tenim clar que les rodes en equilibri precari que hem col.locat als llits no suportaràn tot el recorregut, sabem que ens ho passarem de conya… per uns dies en que està permés fer l’imbècil pel carrer… cal aprofitar-ho!
Prometo fotos, així com partes mèdics si s’escaiguès!

Tags: Vida i misèria per (V)ΘZ
No Comments »

Que millor que contemplar-te sota la llum d’una bombeta moribunda esbiaixada per vidrets de colors… (però qualsevol lloc i llum em va bé… fins i tot en la foscor et fas veure)

La fémme-fatale disfressada de (quasi) nena innocent… I ets fémme; la que voldrien ésser totes elles… i esdevens fatale en els meus somnis, quan la por de no poder renovar el meu record al dia següent em fa pedre els papers i la noció de tot plegat.

Que pitjor que recordar el record de la teva mirada si restarà imperfecte mentre envelleix a l’uníson en tots els racons del meu cervell.
Veure’t… creuar mirades… somrius… Un instant fugaç ja val per a continuar-te recordant… des del buit absent que m’envaeix quan de tu només me’n queden records imperfectes… i calcetes de porcellana…

No sé que faràs quan agafis el tren cap allí d’on vas venir per fer-me aturar el meu pas amb una innocent mirada (geisha) sense saber-ho (musa en potència).

J’adore
Tu adores
Il/Elle/on…

Per que collons havíem de xerrar, tu i jo, avui?

Tags: Deliris per (V)ΘZ
No Comments »

Cito a continuació el correu electrònic que m’ha enviat la secretaria executiva de comunicació interna (vamos, aquells que tenen un nom tant raro que ningú sap que fan U^^) del PP d’Andalusia en resposta a la meva misiva clamant respecte per Catalunya.

El Partido Popular andaluz ha puesto en marcha una campaña que no va contra nadie sino que trata de defender los derechos e intereses de los andaluces. Lamentablemente algunos ámbitos que presumen de democracia y tolerancia han emprendido una campaña de manipulación de nuestro mensaje, dando una versión distorsionada que trata de enfrentar a catalanes y andaluces. Nada más mezquino que confundir a los ciudadanos con sus gobernantes. La crítica a un pacto entre dos señores no es la crítica a Cataluña o a los catalanes. Andalucía tiene el mismo derecho a defender sus intereses que cualquier otra comunidad y, por encima de todo, está la libertad de cada uno a opinar, pensar y expresarse. En eso consiste la democracia. ¡Viva la libertad de expresión! PP ANDALUZ

Es curiós que diguin que es manipula el seu missatge quan ningú dubtaria del seu significat… Potser el seu missatge està mal plantejat? Si es quelcom fet sense voler, em sap greu dir-ho però els més intel.ligents del PP no arribaríen ni a tertulià televisiu de quarts de quatre.

Em xoca, a més que per al PP sigui quelcom mesquí confondre el poble amb els seus governants escollits democràticament, que no deixen de ser el poble reunit en assamblea. Potser es una insinuació del seu fervent desitg d’una societat molt més rígida i classista… Oh, moz, ets un malpensat, com pots dir això!

Critiquen el pacte entre en Zapatero i el nacionalisme català amb la vaga excusa que ens perjudica a tots. Això es enormement subjectiu, però deixa clara una cosa: Zapatero ha fet un pacte amb leprosos que tothom vol ben lluny de si. Al meu parer, l’excel.lentíssim mentider president del govern espanyol no ha pactat mai explícitament amb el nacionalisme català i que si de cas això ho ha fet Pasqual Maragall, líder de la sucursal del PSOE (que d’Obrero ja en té ben poc) en terres catalanes. Però de totes maneres, m’agradaria un llista detallada dels perjudicis que li comportaria a Espanya agrair-li a Catalunya el fet d’haver-la tret del neolític pre-industrial i el fet de mantenir-la amb el seu dèficit… segurament tants com beneficis em comporta està escrivint aquesta fotesa ara mateix.

Andalusía té drets i les persones també… com li agrada al PP escudar-se en això. A mi em sembla molt bé que si els catalans fòssim de debò la escòria opressora que diuen que som, ens critiquin però, no es el cas, ja que l’oligarquia econòmica catalana afavoreix més a Espanya que a Catalunya i des de fa uns quants anys que no es publiquen les balances fiscals per a no escandalitzar a ningú… senyal del molt que Catalunya deu fer, a contracor, per la vella Espanya. No va en contra de la llibertat d’expressió atacar obertament un col.lectiu sense proves fefaents o sense que aquest ho mereixi, eminències? A Dios rogando y con el mazo dando. Tot plegat demana a crits una cita d’Ska-p, un grup d’ska comercial força conegut:

Que difícil es… hablar con la pared: menguar tu estupidez [...] hacerte comprender que tu agresividad se puede responder con mala hóstia…

Al final acabarà passant el que diu aquesta cançò (A la mierda, dins el disc Planeta Eskoria), respondrem amb mala hòstia davant d’un odi que no té raò de ser.

Tags: Política per (V)ΘZ
2 Comments »

A travès del blog de la Menxu m’he trobat amb quelcom que m’ha encès la fúria revolucionaria, separatista i demés escòria que estic ben orgullòs de dur dins meu. Parlo ni més ni menys que de la falca radiofònica que el PP està emetent a les cadenes de ràdio andaluses, denunciant en el sentit més surrealista de la paraula l’obligatorietat d’estudiar en català en Catalunya (com me’n enteri que als meus pobres cosins de França els fan estudiar en francès es que em carrego el senyor Chirac… a qui se li acut!), cosa que sens dubte té unes repercusions inimaginables a Andalusia. M’he estat imformant (si el suicidi mental de mirar la web del PP es considera imformar-se) i resulta ser que el PP andalús té 4 falques radiofòniques més: dues de Javier Arenas, una demanant firmes i l’altra fent-se autombombo; una altra que demana igualtat en el finançament de les comunitats autònomes, i la que ha motivat aquest post. Així doncs, he decidit aprofitar un dels pocs drets que em queden (ja que sembla que estem tornant a la dictadura tal i com l’està liant el PP) i enviar-los un correu electrònic per a dir-los, siusplau (faltaria més), que deixin d’enganyar a la gent.

Estimados señores,

Soy un estudiante de 4º de ESO nacido y residente en Catalunya y esta mañana ha llegado a mis oídos la cuña radiofónica que su partido está emitiendo en las emisoras de radio andaluzas y no puedo por menos que sorprenderme ante la tergiversación a que su campaña propagandística somete el sistema educativo catalán (que no deja de ser el mismo que en el resto de España).

Me explicaré: ustedes afirman que no se puede estudiar en español (la lengua de todos) por que Zapatero lo permite y Chaves lo apoya. En primer lugar, Catalunya es como MÍNIMO una identidad nacional (y que conste que yo no me contento con esa definición) y como tal tiene una cultura própia, que debe ser enseñada a sus habitantes para que la conserven y la hagan evolucionar. En segundo lugar el señor Chaves no tiene ni el más mínimo peso en lo que está pasando en Catalunya, créanme, por increible que parezca afirmarlo, peró NO es culpa suya el hecho de que un 90% de un parlamento aprovara un texto con el que consecuentemente están de acuerdo un 90% de los votantes.
No reniego del castellano ni de España, aunque mi ideologia contradiga eso, entiendo que Catalunya pertenece actualmente a España, estado que tiene el castellano como lengua oficial, cosa que convierte al castellano en lengua teoricamente cooficial, junto con el catalán en Catalunya. Esta situación no tan anormal como muchos creen (mi ejemplo favorito de ello es Suiza donde conviven tres lenguas en perfecta harmonia) plantea, entre muchísimas otras, la duda del idioma en que deben darse las clases. Por ley todos los profesores deben tener el nivel C de catalán, lo que ya les permite dar clases en esta lengua con más o menos fluidez y aunque no hay ninguna ley que obligue a conocer el castellano, todos los profesores lo conocen ya que es de enseñanza obligada en las escuelas primárias y secundárias (y durante el período dictatorial, solo el castellano gozaba de ese derecho). Así pues, aunque nunca se pregunta al alumnado, los profesores escogen en que lengua dan las clases y las proporciones de docentes que dan clases en uno y otro idioma son perfectamente normales, equitativas, justas y no pueden ser motivo de preocupación y/o indignación.
Y es más, en mi experiencia personal puedo afirmar que hay más profesores que dan clases en castellano por desconocimiento del catalán, mientras que el caso contrario es rarísimo, por no decir inexistente.

En mi modesta opinión, todo ciudadano catalán tiene el derecho y la obligación de conocer el castellano y el catalán, así como de disponer de servicios publicos y privados en ambos idiomas (cosa que por desgracia está muy lejos de ser así). Y esta opinión global, se traslada también a la enseñanza: todo alumno debe ser avaluado en sus conocimientos en lengua catalana y castellana y también debe tener un conocimiento mediano de ambas, puesto que son las lenguas que se hablan en un determinado lugar (si alguien va Alemania, aprenderá alemán sin ningún tipo de dudas ni vacilaciones).

De todas formas, pese a que el nuevo estatuto catalán incremente el uso de la lengua catalana en multitud de aspectos y servicios, se podrán seguir solicitando servicios educativos en castellano, puesto que si hay demanda de un determinado producto (enseñanza en castellano, en este caso), hay oferta.
Y para terminar con mi bochornoso escrito, solamente comentarles que en mi época de estudiante durante el mandato del PP solo cursaba en lengua castellana esa misma asignatura, mientras que ahora aproximadamente la mitad de mis clases son en castellano por decisión del o de la docente titular.

Muchísimas grácias por su tiempo,

Atentamente,

Oscar Arenas Larios

PD: Referente a su otra cuña radiofónica en la que cargan contra el modelo de financiación propuesto por el proyecto de nuevo estatuto, solamente comentarles que con el modelo de financiación actual, cada segundo que pasa 450 € del erario catalán pasan a las arcas del estado español. En esta web hay un magnífico contador que les demuestra que aunque Andalucia no reciba tanto dinero del estado, no se le quita una parte tan grande del dinero que allí se genera. Saben ustedes que según numerosos estudios económicos la parte substraida del PIB de una región no debería ser superior al 4%? Saben que porcentaje de nuestro PIB pagamos en Catalunya? El 11%. No es victimismo, es realidad.

Tags: Política per (V)ΘZ
1 Comment »