White Wolf es una companyia que crea jocs de rol, com ara un dels jocs de rol més famosos que hi ha: Vampiro: la Mascarada (vampirs al món actual, resumint i abreviant moltíssim). Però White Wolf ha creat moltíssims més jocs de temàtica similar (no només amb vampirs, sinó també amb mags, fades, dimonis, homes llop i cambiaformes en general) que junt amb Vampiro: la Mascrada creen una copia del nostre univers marcada pel terror sobrenatural: el Mundo de Tinieblas.

Soc orgullòs poseidor de 5 llibres de rol per a jugar a Mundo de Tinieblas (Mago: la Ascensión, Hombre lobo: el Apocalipsis, Cazador: la Venganza, Vampiro: la Mascarada i Estirpe de Oriente que constitueix un complement per a l’anterior donant trasfons per a vampirs al llunyà orient) i com a rolero amb una modesta experiència puc dir que si bé eren jocs de rol força bons tenien els seus errors: deixaven criteris importants a criteri del narrador que en molts aspectes trobava a faltar una guia i també tallaven de soca-arrel moltes possibilitats de cara a les partides insinuant que calia comprar-se llibres específics per ambientar segons que (un clan vampíric envoltat d’especial misteri, cambiaformes minoritaris…). A part d’això hi havien llibres francament inútils i de contingut pobre o poc atractiu, com serien el que permetia jugar amb fades i èssers eteris (Changeling: el Ensueño), el llibre de Demonio: la Caída, que a pesar del títol tant atractiu que duia aviat va correr la veu de que no valia per a res i Cazador: la Venganza (l’únic llibre que m’ha obligat a suprimir-ne regles per estúpides i esperpèntiques).

A partir de tots els errors que se li van trobar al Mundo de Tinieblas, White Wolf va publicar a l’estiu del 2005 una versió millorada del seu món particular independent de l’anterior, s’havien creat Vampiro: el Réquiem, Hombre lobo: la Maldición i Mago: el Despertar, tots girant al voltant d’un llibre de normes comú anomenat Mundo de Tinieblas. Això dona molta més versatilitat als jocs, que poden esdevenir-ne un de sol o restar totalment independents, cosa que comporta l’estalvi de les pàgines que a cada llibre es dedicaven a les mateixes normes (els jocs usen unes normes, sistema de creació de personatges i de daus idèntic) per a fins millors, com ara acabar amb l’obscurantisme que tenien algunes clans o organitzacions dintre de l’espècie (els vampirs, els mags o els homes-llop), posant émfasi en d’altres punts on l’obscurantisme era més necessari, com ara l’origen dels vampirs.

En quan a les millores que suposadament s’havien d’apreciar a la nova versió, val a dir que només començant per l’edició i l’aspecte general, els nous llibres guanyen molt davant els antics (per als quals White Wolf ja no en treurà més suplements ja que en va aparèixer el mòdul que narrava la fi del món: la Hora del Juicio) i que hi ha una notable (i agraida) simplificació dels sistemes més usats, així com una millor ambientació i trasfons (menys clans vampírics, per exemple, però millors en cantitat d’aspectes.

Ja feia força temps que vaig adquirir Vampiro: el Rèquiem ja que la meva edició fotocopiada de Vampiro: la Mascarada (l’únic llibre que, al meu pesar, no vaig comprar) demanava la jubilació a crits i el dia 28 vaig anar a buscar a l’oficina de Correus número 1 de Lleida el paquet que contenia el manual de normes en edició de luxe. De moment tant un com l’altre, estàn satisfent les meves expectatives amb escreix. Esperem que segueixi així… n’aniré imformant!

Tags: Jocs de rol //