Que millor que contemplar-te sota la llum d’una bombeta moribunda esbiaixada per vidrets de colors… (però qualsevol lloc i llum em va bé… fins i tot en la foscor et fas veure)

La fémme-fatale disfressada de (quasi) nena innocent… I ets fémme; la que voldrien ésser totes elles… i esdevens fatale en els meus somnis, quan la por de no poder renovar el meu record al dia següent em fa pedre els papers i la noció de tot plegat.

Que pitjor que recordar el record de la teva mirada si restarà imperfecte mentre envelleix a l’uníson en tots els racons del meu cervell.
Veure’t… creuar mirades… somrius… Un instant fugaç ja val per a continuar-te recordant… des del buit absent que m’envaeix quan de tu només me’n queden records imperfectes… i calcetes de porcellana…

No sé que faràs quan agafis el tren cap allí d’on vas venir per fer-me aturar el meu pas amb una innocent mirada (geisha) sense saber-ho (musa en potència).

J’adore
Tu adores
Il/Elle/on…

Per que collons havíem de xerrar, tu i jo, avui?

Tags: Deliris //