De les pintes d’un servidor
Hem rebenta que et pengin una etiqueta només per la roba que duus. La roba es un missatge i cadascú diu el que pensa, el que sent, el que se sent, el que vol pensar, el que vol sentir o el que vol semblar a travès de la seva indumentària (o almenys així hauria de ser, quan tens llibertat per triar el teu vestuari, es clar). Però això no treu d’algú el respecte mínim cap a la persona, es a dir que aquesta persona pel fet de ser el que es mostra no es millor ni pitjor que una altra, almenys no pel que està demostrant a travès de la roba que duu posada.
Això m’ha vingut al cap mentre la gent semblava espantar-se d’un noi de cabell llarg i vestit completament de negre que atenia (endreçava i traslladava coses d’una part a l’altra, però també atenia al públic quan la situació ho requeria) una paradeta del Mercat de les Rebaixes que s’està celebrant aquests dies a Lleida (la gent li diu el mercadillo), per a que les botigues rematin les rebaixes. El citat energúmen no era altre que jo en un acte d’altruïsme semi-desinteressat de cara a la part burgesa de la meva família. En tres hores d’esperpentisme i aborriment sobrenatural esperant veure passar algun conegut que em donés conversa (que si que han passat, però no m’han donat conversa) no he venut RES. I serà per preus… samarretes de màxima qualitat i tampoc gaire antiquades per la temporada a 20€… ¡Bueno, bonito y barato! Compreu, Maries, compreu!!
La roba es un missatge i la meva dessuadora d’avui comunicava al món que m’agrada Bad Religion. Si… es probable que si m’agrada aquest grup de música no tingui unes idees polítiques gaire ben vistes pel conjunt de la societat i es pràcticament segur que els que desconeguin que el logotip de Bad Religion es una creu llatina dins d’una senyal de prohibició pensaràn que sóc un detractor de la religió catòlica (cosa en la que de fet, no s’equivoquen, però a l’igual que vull que els demés es fotin la seva religió pel CUL, jo també m’hi foto la meva condició d’agnòstic detractor de les sucursals terrenals). Això ja em passa sense estar darrere d’un mostrador i sempre estic explicant que m’agrada el grup i prou, que el sentit de la dessuadora (per cert, preciosa xD) no es proclamar el meu despreci per l’esglèsia catòlica.
Però bé, avui la gent s’estranyava que un paio tant [el que sigui] poguès respondre una pregunta tant senzilla com el preu d’unes samarretes (i tinguès intenció de vendre’ls-hi!). Es que algú que mostri la seva radicalitat i el seu extremisme al món no es una persona capaç de fer el que fa alguna que es vesteix de roba carent de personalitat (o que es vesteix de quelcom que vol semblar)? Es que ens fa por algú que pensi que la religió com a culte col.lectiu fa mania? Realment dubtem d’algú que té pebrots a fer que el que la gent normal no fa: cridar el que sent i el que pensa?
Au, per favor… Senyores…! Comprin que s’acaba…! Les millors gangues, no busquin, que més barat no hi es…!
