Aquesta setmana entrant la passaré al Ripollès, a la zona nord, preferentment a la vall de Núria.

Últimament tinc la sensació de que tot i que la relació amb els meus pares es millor del que molta gent pot desitjar o fins i tot plantejar-se, no m’hi acabo de trobar cómode… Suposo que tot deuen ser coses de l’edat, que cada cop tinc més ganes de volar lluny del niu, independentment de totes les enganxades que he tingut amb els pares al llarg dels últims anys i dels fets que me les han fet desestimar ultimament…

El cas es que aquestes vacances em sobren. Preferiria quedar-me aqui i organitzar tot el referent a l’etern projecte cinematogràfic inacabat de cada estiu, més tangible i més inconcret que mai (com cada any)… No sé, mai m’ha agradat fer les coses per obligació, sempre he volgut fer el que em diu aquella part del nostre cervell a la que equivocadament diem cor… Penso que si fèssim les coses aixi, més d’un dia passaríem gana i encara no s’hauria descobert Amèrica, però seríem més feliços.

Avui estic per no seguir el tema… Tornaré diumenge que ve, amb el projecte cinematogràfic iniciat i qui sap quantes coses més a mitges. La meva vida es una sèrie d’interrupcions…

Com podeu comprovar, he tornat a fer un canvi significatiu a la plantilla… Sembla que serà el definitiu, amb uns quants detalls llimats. No és aquell famòs canvi definitiu que tenia pensat, però bé, això només és un dels resultats del meu don’t worry be happy sense rastes ni canuts, però amb absenta i roses escampades pel terra. El que havia de ser el meu canvi definitiu… potser algún dia us l’ensenyo. No us il.lusioneu.

Fins diumenge que ve!

Tags: Vida i misèria per (V)ΘZ
No Comments »

Via Entrellum m’ha arribat una notícia que m’ha deixat clavat a la cadira. L’institut José Saramago d’Arganda del Rey, comunitat de Madrid, ha denunciat un dels seus alumnes per les crítiques que aquest postejava al seu blog referents centre, però sobretot per uns insults i comentaris ofensius que se li atribuien

Es un cas que m’importa bastant, ja que jo sempre he cregut la meva llibertat d’expressió com un dret absolutament garantit i n’he fet us, de vegades, fins anar una mica més enllà del que està permès. Però a mi ningú mai m’ha dit res, al contrari, sembla que als bons dels meus professors els agradi (ells sabràn ;)).

El cas es que, independentment de que les crítiques de l’Iván (el noi denunciat) siguin veritat o mentida, m’he les he estat llegint i només puc dir que estàn formulades amb un civisme que ja voldría jo per aquest batibull de pedanteria i ràbia. I per si fos poc els arguments que empra estàn més que justificats i són tant contundents, que enviarien a la UVI per col.lapse mental a qualsevol polític i/o columnista de tres al quart.

A més… el que té més collons de tot plegat, amb perdó, es el fet de que l’Iván no odia el seu institut (bé, potser ara si), sinó que amb les crítiques només pretén que sigui millorat (i ara això no serà posible per que està invertint una part enorme del seu capital en serveis jurídics contra l’Iván).

Jo també m’he queixat de l’escola i si bé al blog això últimament no s’ha notat gaire, a fora si (a classe). I val a dir, que amb paciència, els meus arguments son contrarrestats (encara que no m’agradi la contraargumentació) i que mai han valgut una denúncia tot i que n’he arribat a dir de més grosses que aquest blogger.

Ahir es va celebrar el judici i tot sembla apuntar a que l’Iván duu les de guanyar. Es un noi molt intel.ligent i sap el que vol, a pesar de que el puto Sindicat Pro-incompetència Docent (que no s’ofengui ningú, això es pels denunciants de l’Iván i per algúns comentaristes que parlen en nom d’alumnes amargats sense opinió) segueix fent de les seves. I potser si, que tot i que l’Iván amb educació i diplomacia no ha dit molts dels insults dels que se l’acusa al judici (ficats en comentaris i en un fòrum allotjat al seu mateix domini), potser si que els denunciats se’ls mereixen. Per que segurament l’Iván hauría volgut fer la selectivitat ara pel juny i no ha pogut degut a tots els tràmits judicials. Es molt trist que un alumne que s’ha tret la ESO amb una mitja de 9 es vegui obligat a passar per això…

Visca la llibertat d’expressió! Visca els blogs! Visca el civisme i sobretot, visca aquells que ens qüestionem l’establert i volem anar sempre a més! Visca… la revolució de les paraules!

Tags: Blogs, Societat per (V)ΘZ
3 Comments »

Hi ha frases que encaixen amb la visió que tinc del món, n’hi ha d’altres que encaixen amb les meves idees o filosofia, però es que n’hi ha d’altres que encaixen amb tots i cadascún dels aspectes de la meva vida… i només una selectíssima minoría és com aquesta…

La vida té sentit gràcies a què hem de morir, perquè si fóssim immortals, no ens podríem motivar: és la proximitat de l’abisme el que ens fa actuar.

Mario Vargas Llosa

Una frase trascendental i/o célebre té millor o pitjor qualitat en funció de la gent que l’entén i que s’hi identifica, que l’aplica o que hi està d’acord sense cap vacilament.

Tags: Cites per (V)ΘZ
No Comments »

Poca gent coneixerà els orígens de Tim Burton, ans al contrari, tots els recordem per Malson abans de Nadal, Edward Scissorhands o més recentment La nòvia cadàver, per citar algunes de les seves obres més famoses.

Però, tal i com afirma un dels seus biògrafs a l’IMDB, la carrera de Burton va estar marcada per successius cops de sort (Bettle Juice, Batman…). En un director que ha saltat a la fama, podem apreciar canvis palessos en el seu estil, però l’autenticitat de Burton segueix essent admirable, encara avui en dia.

Vegeu sinó aquest curt anomenat Vincent (un tribut a l’actor Vincent Price, les pel.lícules del qual Burton mirava de petit i que encarna l’inventor a la pel.lícula Edward Scissorhands), una de les seves primeres obres, l’any 1982. La versió que us en penjo es el doblatge al castellà. A mi, senzillament em torna boig, quasi m’hi sento identificat… :-) Us animo a compartir-lo amb mi!

Tags: Cinema per (V)ΘZ
No Comments »

Avui, quatre mesos desprès d’una de les grans reivindicacions nacionalistes catalanes, els catalans majors d’edat estem cridats a les urnes. I jo, com a blogger ignorat (mai ignorant xD) que sóc, m’agradaria llençar al buit unes quantes idees sobre aquest referèndum en que ens juguem ser imbècils o ser-ho una miqueta més.

• El si o el no no són decisions partidistes. Els organs que van redactar i retallar l’estatut son òrgans legislatius i són la representació de tots els partits i de cap d’ells a la vegada. O t’agrada o no t’agrada, has de valorar com t’afecta a tu, com a català i que els partits es callin la boca.
• L’estatut del parlament ja es quelcom insuficient, des de la perspectiva que jo considero vertaderament nacionalista així que ni el Si ni el No no entren en la meva concepció. Canviem dues lletres d’urnes i el títol d’aquest post es converteix en Catalans a les armes!
• A part d’això, aquest estatut es dolent, un cop més des de la meva condició de radical, per que, pel que fa a aquest referèndum, els extrems es toquen (a pesar de que ni tan sols s’haurien de posicionar, com ja he dit al primer punt). La teoria neoliberal de que el nazisme/feixisme i el comunisme/socialisme (aquest no) es toquen la faig anar per netejar la meva via d’evacuacions sólides, senzillament no té lògica… Les tendències més moderades creuen en la democràcia actual i les més radicals, no: no té res a veure amb tenir una visió intervencionista o ultraliberal de l’economia, o ser racista o partidari de la igualtat dels éssers humans

Això es tot, aneu a votar en pau.

Tags: Política, Vida i misèria per (V)ΘZ
No Comments »