Aquests dies he viscut absorbit pel naixement i consolidació del projecte Horseman (el projecte cinematogràfic de cada estiu), que recuperem de l’estiu passat. Mai m’agrada anticipar-me a parlar d’aquestes coses, per que desprès passa que per vàries raons es deixen estar… Però bé, almenys aquest cop s’han donat varis succesos per a que això no passi (o en el cas que passés, que tots fòssim convenientment escorxats): vam fer un càsting (a mi m’agrada més càstring) per trobar aquells papers que per com en son de fotuts sempre costen més de trobar i aquesta setmana entrant, en la meva absència, s’iniciaràn els tràmits per constituir-nos com una associació juvenil i així poder tenir accès a subvencions i a permisos de rodatge.

Suposo que es fa necessari que us aclareixi que nassos es Horseman, a pesar de la seva absurditat evident. De l’absurditat es molt fàcil deduir-ne friquisme… tampoc us n’allunyeu de gaire xD. Bé… parafrasejant l’advertència que feiem a tots els que es presentaven al càsting:
Horseman es una pel.lícula gore, amb abundant contingut sexual implícit i per a gent sense sentit del rídicul i/o escassa dignitat. Es per això que jo hi estic ficat.
La pel.lícula cor el risc de ser la primera que acabarem (com cada estiu) i es una mescla de totes les nostres influències, des de les pel.lícules de zombis de sèrie B als grans del cinema com Pulp fiction, Matrix (amb una escena final que espero que provoqui el suicidi dels Wachowsky) i a tot el gènere del thriller barat, amanida amb un humor agressiu, que, incansable, ofen a l’espectador fins fer-li venir ganes de desitjar la mort dels que estem darrere de la cinta.

Bé, en qualsevol cas, aquest cop tenim gent molt bona (tant tècnica com dramàticament) disposada a ajudar-nos, que podria aconseguir que s’acabès la pel.li… En fi… si algú vol sortir d’extra (ja no dic aportar idees per a la pel.lícula, que hem acabat el guió xD) o aspirar a algún paper secundari vacant, que no dubti amb contactar amb els responsables del càstring a l’Establo, a la web del projecte.

Mai més us voldreu posar davant una pantalla!!

Tags: Cinema, Vida i misèria //