Memeces
En Roger, de Vida i reflexions d’un arqueòleg glamurós m’ha passat un memé (una cadena en blogs), el primer que arriba al meu gris anonimat blogosfèric. Ell diu que li fa vergonya passar-me’l, però que nassos, el que li hauria de fer vergonya es recuperar la confiança en el sistema educatiu… per culpa meva! xD
La memez en qüestió tracta de recomanar a l’audiència tres blogs que no mereixin restar en la desconeixença de gent tant cultivada i aguda com els meus potencials lectors (pelusa d’spaguetti western rodant empesa pel vent travessa el pla).
Pel que sé això es una iniciativa diferent al BlogDay i no hi té res a veure, així que, el celebraré impunement, sense que el fet de participar en aquesta memé hi interefeixi. A més m’he preocupat que els blogs que recomanaré avui no siguin els que apareixen als enllaços, per a variar una miqueta i aportar coses noves de debó.
Doncs bé, oportunament salvat d’un nou periode de sequera literària, aqui us ho deixo.
No puedo creer que lo hayan inventado: un blog d’invents inútils, increibles, surrealistes o senzillament, genials. Recomanat per tot arreu, fins i tot avui mateix, el seu autor apareixia a la Cadena SER.
Espai Isidor: conegut de sobres per tots els bloggers catalans, la bitàcola de la Judith parla molt encertadament de cinema, amb professionalitat i concisió.
Nacho Vigalondo: el blog d’aquest il.lustre paladí del cinema i l’art del guió a l’estat espanyol. Impagables les reflexions sobre el seté art i els guions amb que obsequia els seus fans delerosos periòdicament.
Passó la memé a en mai9 de Nunca nueve, a en Koopa_Conan de Loose Shuriken i al coguionista de Horseman, en Ximi, de Frikis infectos, salid de las cloacas!. Això es tot, ara perdeu-vos!
Bueno, bueno, bueno… Sí, és cert que el còmic europeu ha buscat noves tendències, i que no es necessari dibuixar bé per a fer un bon dibuix, jo també he crescut amb Tintín, i la gran majoría m’han agradat. He crescut amb Astèrix, Iznogud, Umpa-Pa, i per que negaru, amb Spiegelman, amb Moebius i amb Jodorowsky. Alguns m’han agradat i uns altres no. Però una cosa has de tenir clara, també he mamat de tots el altres tipus. Còmic espanyol, japonès i americà, si he d’elegir, em quedo amb l’americà, i potser la idea d’homer musculats suorosos dins de maies ajustades sona raro, però la violènci gratuita em fa molta gràcia. L’altre día parlava d’això amb tú: M’agrada la pel·lícula d’Spider-man, i les d’en Jackie Chan. Però et puc jurar que sé perfectament que La chaqueta metálica del mestre Kubrik (la quel vaig re-veure ahir), les supera a les dues, em més d’un sentit, i en més de dos. Potser no apreciaré com tú la saga del padrino. Però segur que tú mai apreciaràs de la mateixa manera que jo les primeres pel·lícules d’en Peter Jackson. Al que em refereixo quan utilitzo l’expessió gafapasta, és a la gent que es tanca només en allò que creu que, simplement per estar basat en idees intel·lectuals, és millor que una cosa edificada sobre la base de l’entreteniment i l’oci. Jo baig disfrutar com un nen amb Peter Bagge, i amb Roger Crumb, però va arribar a un punt en que la chorrada era tal, que vaig decidir que l’underground havía mort. Maus em va encantar, et pug assegurar que és un dels meus còmics preferits. Però una cosa s’ha de tenir clara. Ultimate Iron Man està guionitzat per Orson Scott Card, i que Spider-man ara el guionitza Stratzinsky, Moebius ha treballat per a la Marvel, i Stephen King acava de signar un contracte amb Joe Quesada. El còmic europeu és el còmic que es fa a Europa. El tebeo, és el còmic que es fà a Espanya, el BD, és el còmic que es fa a França i el manga és el que es fa al Japó. El còmic americà pretén entretenir. Igual que el manga, el tebeo, el BD i el còmic anomenat europeu.
El que m’expliques al meu blog sobre el còmic, no és res que jo no sàpigui, i, pecant de vanidós et diré, que dubto que em puguis dir gaires coses sobre aquest tema que jo no et pugui dir.
La meva reflexió és qu eel anomenats gafapasta fan el paper d’intel·lectaloides que s’enfronten a aquest món de bàrbars, i que tu, si, molts cops el fas. Ets molt intel·ligent. Però no tens res que jo no tingui. Si, ets molt més intel·ligent que jo, has expandit molt més la teva imaginació, tens molta més inventiva, molta més espantaneïtat. Però potser et falta una cosa en aquest sentit, i és diversitat d’nfluències. Perquè jo vaig fer un treball de 143 pàgines sobre el còmic i el vaig fer de memòria. I això no és intel·ligència. Això és haver llegit de tot. Haver visionat de tot, haver jugat a tot. I sobretot, haver disfrutat de tot. No siguem gafapasta, que ja n’hi han molts. Crec en el mestissatge cultural, i només el podem aconseguir obrint la nostra ment. I, saps què serem quan haguem aconseguit aquest mestissatge? Serem uns putos frikis de cuidado, que és on volem arribar tots. Gràcies per llegir la parrafada i gràcies per llegir-te el meu blog. M’ha llegit una part del teu, i, tot i que no és el tipus de blog en el que em vec reflexat, m’hi passaré a veure si m’esmente sovint. Passat tú pel meu i segueix escrivint-hi, potser un dia estem d’acord.
Ens veiem!
Bé… ara encara et sonaré pitjor, però que sapiguis que els còmics tampoc m’agraden, et feia el comentari per no dir-te només allò del memé i bàsicament per que es un curiós divertimento això de fer una cursa en terreny fangós amb algú que el coneix mil (o milions de vegades) millor que tu.
Les meves influències, son diverses, però no entren tant com les teves dins aquest món del friquisme. En certa ocasió ho vaig intentar, però que vols que et digui… M’agrada més ser un gafapasta. Tampoc renego del món friqui, però tampoc me l’he pres mai seriosament i suposo que si m’hi posés tampoc estaria tant malament (ara m’acabo de recordar al nostre amic el senyor Oleviuanted). En qualsevol cas, el meu camí està marcat i la marca apunta cap a el Faust de Goethe, els artícles de Larra i les ressenyes publicitàres de Beigbeder.
En el cinema sóc més versàtil que sobre el paper. V de Vendeta i Sin city es podríen considerar friquis per ser adaptacions de còmics, no? Són la hóstia. No he vist moltes altres adaptacions, menys afortunades, per que tampoc m’interessa el gènere tant com altres, però no nego que em puguin divertir. Jo no em considero friqui, però això no té res a veure amb tenir unes influències permeables o no. Un exemple que tenim als morros: m’he llegit el teu blog sencer, tio i tu no pots amb el meu xD! (es clar que hi han uns 170 posts de diferència i molts són ben absurds i parlant de les meves viscissituds sentimentals).
Pels que s’hagin perdut amb aquests comentaris, els recomano mirin el post sobre el Friki molón a Frikis infectos, salid de las cloacas!!
Ei, no s’hi val, jo no porto ni un més fent blog. A més, davant de la desició de ficar un post cada día o ficar un post més currat no tant periòdicament, evidentment va quedar guanyadora la segona, i no segueixo una regularitat concreta. Aquell blog no está per a explicar la meva vida. Está per a dir veritats com a punys, i sense ser més profund, tracto sobre el divertiment sobre una cosa que jutjo divertida… i m’ho passo bé. Responent al teu comentari anterior. Sin City és un còmic experimental que intenta aportar noves perspectives al món de la historieta (i está dibuixar per Frank Miller, el tío que va salvar en batman i en Daredevil…), i el mateix passa amb Alan Moore i la seva Liga de los hombres extraordinarios o V de Vendetta. Lo gafapasta és quan negues els teus origens, o les teves influències. Tú no ets un puto gafapasta, només cal veure l guió de Horseman, jeje, está clar que l’han fet ments malaltes, i sobretot la teva… Bueno, noi. Ja saps on sóc pel que vulguis. Si em passes un Banner per correu electrònic, et banejaré al meu blog, que estic agafant uns quants i els penjaré aviat.
PD: ets més friki del que et penses…
[...] Mecatxis, ara aquest home em posa un dilema. He de posar 3 blogs desconeguts k mereixin la vostra atenció. [...]
Ei hola,
acabo de trobar el teu blog i la recomanació de l’Espai Isidor. M’han pujat totes els colors…
Moltes gràcies!!!!!
Ens llegim!!!!!!!