Els éssers humans, ja no com a persones si no com una burda pretensió de quelcom imposible, han inventat milers d’imbecilitats que ara s’estàn girant en contra del benestar de l’espècie. Pendré un dels molts camins que em duen a aquesta atropía tant xula que m’acabo de treure del forat del cul. Agafeu-vos que ve…
Que algú m’expliqui per que hi ha racisme i xenofòbia. Ultimament, d’això en parlem a crits, per matar el temps, ara que l’aigua de la piscina de casa està massa freda per banyar-nos-hi. La concepció de que els immigrants també son persones no entra en moltes ments. On pretenem arribar? Bé… aprofitant aquest precari recurs estilistic que acabo d’afegir, us comento que jo arribo a un punt. Arribo al meu argument universal i amb el qual envio a la merda a qualsevol protocomunista, anarquista, demòcrata i demés, es a dir, a qualsevol dels meus contertulians tarda si i tarda també. Els éssers humans només pensem en nosaltres mateixos. La majoria de problemes que hi han actualment per arribar a final de mes en tantes llars de l’estat espanyol passen pel consumisme, pels vicis i pel narcisisme en que vivim enclaustrats, creient-nos un cigne que nasqué com a aneguet lleig, creient que som el que tenim, quan hauriem de tenir el que som (abstracció? si, baby…).
Es per aquest egoisme patològic (del qual ja en desenterraré l’origen en una altra entrada) que no hi ha cap model de gestió politicoeconòmica idoni i que el més estúpid que es pot fer pels humans es preocupar-se’n. Jo em preocupo per aquells que són propers a mi, però la resta de l’espècie ja li poden bé donar pel cul. Sincerament, m’importa que es carreguin milers de libanesos per que la meva ment encara conserva un petit prat amb floretes i colibrís; encara puc sentir empatia. Però si hi penso amb els collons ben prets (es a dir, seriosament)… de debó m’importa? Jo tindré un plat calent a taula, tindré roba i els meus pares em deixaràn campar tant tranquil perpetrant una pel.lícula. Ska-P, un dels que diuen que es un dels grups més venuts, canta a la seva cançò Tio Sam: Mil muertos más ¿que más da?/A la mierda…. Ells reivindiquen quelcom, pero jo faig meva aquesta frase i dic que de debó, no m’importa.
Davant l’aparador forcem l’empatia, però en el fons traicionem tot el que convingui si la nostra salvació o algun benefici es perfilen en l’horitzó (fins i tot alguns burgesos, carn de GULAG sota qualsevol llum, han desenvolupat el dogma de que aquest es l’objectiu del capitalisme).
Ningú es admirable com a persona. En podem admirar una faceta, però si volem alçar aquesta persona com a líder, com a polític, com a icona o senzillament com a persona, esdevé contradictori ja que haurà comés actes que xocarien amb el bo i millor de la seva virtut. Sempre. El gran Che Guevara va colaborar a que s’implantés un règim dictarorial que avui agonitza a terres cubanes. L’esperit de revolució es la hostia i una dictadura d’esquerres té una raison d’etre (no sabeu com m’he aficionat a fer anar aquest modisme…), cosa que es més difícil de trobar en una dictadura de dretes (tribal i anacrònica per naturalesa), però em fot mania igual.
I la prova de tot plegat es que el mateix tipus que em va fer creure que el capitalisme feia mania, ara està mesclant arguments de burgès-al-GULAG, orgull-proletari-sortint-de-marxa-ben-sovint amb el rotllo de que els immigrants no haurien de passar primer que ningú nascut aqui. La terra no es del humans i molt menys nostra. Només em falta un tipus que admira Stallin i un altre que es remet constantment a la puta constitució, mai qüestionada. El fet que sigui quelcom que duu uns 25 anys intocable no ho fa correcte… jo li responc amb un rotllo semblant a tot aquell marró de les tradicions. Aqui queda el panorama en que he desenvolupat aquestes idees durant aquests dies…
Ja ho va dir el que al seu temps va ser titllat d’ultracatòlic antiètic i que ara es declara hitlerià-stallinista: a cagar tots al mateix WC… I a mi no em va fer gràcia.
Tags: Política, Societat per (V)ΘZ
No Comments »
