Una aspiració sobtada d’aire acompanya el meu cos, mentre s’aixeca del llit, sota el control de quelcom que no és la meva ment. No sé si tinc ganes d’anar al lavabo, però alguna cosa em diu que hi he d’anar… i no estic gaire despert per rebatre al meu lòbul prefrontal (suposant que aquesta part del cervell existeixi, que dongui aquest tipus d’ordres o que estigui operativa en aquest moment).

Al cap d’una estona, durant la qual potser he estat adormit assentat a la tassa… El còrtex anterior (novament suposant que aquesta part del cervell existeixi, que dongui aquest tipus d’ordres o que estigui operativa en aquest moment) em recorda quelcom. Les classes! Hòstia… això de començar a un quart de nou es criminal i a sobre havent anat a dormir tard.

La llum fluorescent de la cuina m’enlluerna i m’estaborneix un cop més (seguint els passos de la llum de l’habitació i la del lavabo), el còrtex anterior torna a la càrrega i recordo que hi he vingut a fer: treure el pa del congelador (collons, que fred és! quin contrast amb la calentoreta del llit…), treure el suc de la nevera i preparar-me la llet de l’esmorzar.

A fora es molt fosc… fosc com la gola del llop. Ahir no era tant fosc. Un estrany flashback em xucla i em remet a una de les meves pel•lícules preferides (i de la pija andergraun-floripondia també… o això diu el seu avatar del Messenger). Un home grassonet fa pujar la reixa automàtica d’una botiga, emplaçada en una cantonada d’un carrer de traces bohèmies… uns gats salten dels cubells de les escombraries, espantats pel terrabastall de la reixa… Torno al món real, més seré que mai. Aixeco la mirada de la meva tassa de llet i la fixo en el rellotge de plàstic que es al cantó d’una gallina de ceràmica que contamina visualment la cuina… Són les 4 de la matinada. Que hi faig jo aquí?

Tornant cap al llit només he pensat en una cosa… a això a partir d’ara ho anomenaré efecte Colignon… Au, bona nit o el que en quedi d’ella…

Tres hores més tard, ma mare m’ha fet saber que estava fent tard a classe, de debó… això no pot ser bo de cap manera…

[Per cert, el dia 26 de novembre me'n vaig a treballar a Irlanda a través de l'escola i mentrestant ja tinc curro per aqui, tot abans de tenir l'edat legal per a treballar. Gràcies al Magic English que em va comprar ma tieta quan tenia 6 anys. Estudieu idiomes que es el millor que hi ha, xavals]

Tags: Vida i misèria //