Visca l’escepticisme
A la propera classe de filosofia ens toca l’escepticisme, la veritat per conveniència.
Igual que el que comença a sortir ben sovint amb 15 anys, als 20 ja se n’ha cansat, el que comença a parlar de moral i política més aviat del compte, també se’n cansa més aviat.
En matemàtica, física o química moltes coses que donen lloc a posibles dubtes s’adopten per conveni, doncs es el mateix, la única manera de trobar un punt comú es partint d’una única veritat, que res ho és.
[Vé parlant del partidisme del CONFIDENCIAL.CAT]
Contra aquest perill només existeix una vacuna: l’escepticisme, o sigui, mirar-s’ho tot (els fets i les múltiples lectures dels fets) des d’una distància prudent: la distància que t’atorga el benefici del dubte. Davant la pregunta cabdal (Què és la realitat?) l’escèptic fa mutis perquè, en el fons, és conscient que qualsevol resposta que doni sempre serà parcial i susceptible d’una rèplica dialèctica… Fa mutis i pensa: No hi ha realitat.Toni Ibàñez, Els fets, 19-X-2006 @ Entrellum
Ja m’he cansat de debats polítics, no val la pena, per que en el fons ningú escolta a ningú i a la minima que ho fas pares boig.
no és escepticisme, és el dubte.
I si no hi ha una única veritat perquè defenses com a única veritat que no hi ha única veritat?
en Toni diu: “Contra aquest perill només existeix una vacuna”, permete’m que sigui escèptic que aquesta sigui la única vacuna. Permete’m que en dubti ;)
Precisament per que es l’únic punt en comú on es pot arribar. Igual que es poden posar en dubte les meves conviccions polítiques es pot posar en dubte la mateixa realitat (i no parlo del procès argumental, científic o de qualsevol mena, sinó del fet, de la posibilitat d’aquest). Igual que per conveni matemàtic quelcom dividit entre zero es igual a infinit o a un nombre indeterminat, es millor tirar pel dret i pressupossar que tot es fals. Potser jo em canso de seguida de tot… i bé… que la provocació filosòfica mai està de més xD.
Esceptic,
que el dubte permanent no et deixi dirimir un camí, almenys un. Em sembla que ets massa jove com per no creure en fites desitjables. Evidentment, cap de política. No paguen la pena.
Què tal la classe?
Uix la política i els polítics i els seus programes….. és com una olla de grills….. cal escoltar-los, pq així sabrem de quin peu calçen. Però cal que ells ens escoltin a nosaltres. …. I tinc els meus dubtes de com fer-ho. M’agradaria saber que en pensen els escepticistes de tot això.
El meu problema no està en tancar-me en banda i no veure els camins, està en que veig tots els camins i que aquests no duen enlloc, o si més no tenen un trànsit molt difícil i estèril.
I un escèptic moderat creu que als polítics els importa una merda el que pensem. Però també pot ésser que no :D.
Agraït per la citació! El disseny d’aquest blog ha millorat força. A veure si la Filo se’t dóna bé, eh. Ens llegim.