Casino REAL!
JAMES BOND (laughing at Le Chiffre): Ahora el mundo entero sabrá que murió rascándome los huevos.
James Bond ha tornat, ho ha fet amb uns trets facials més brutals (no pas més pagesos), amb un cos molt més atlètic i amb cabell ros… I el que potser es més important, sense la músiqueta típica i sense soltar allò de Bond, James Bond fins al final del metratge. Que per què? Per que Casino Royale es la seva fase embrionària… es la cinta cabdal en la història d’aquest fascinant personatge, en la que ens ensenya que un heroi no neix sinó que es fa (que us donguin pel cul, grecs antics… i mai millor dit).
No he tingut el plaer de veure totes les pel.lícules d’aquest cèlebre personatge, immortal pel que sembla, però em penso que Casino Royale es de les millors per un fet que a simple vista sembla tant banal en el cinema: per que tota la violència que hi trobem es crua, humana, justificada… Bond encara es un tipus normal, tot i la seva feina inusual, ens hi identifiquem més i no executa sinfonies visuals des de la fredor de la perfecció, que bé que ens distreuen al moment, però ens deixen indiferents desprès.
Daniel Craig no es el Bond més idoni, però tampoc es una flatositat del cel.luloide. Posa al servei d’un personatge de tall quasi diví una dilatada experiència dramàtica i hi duu a terme un treball que no es poca cosa (si bé es per ordre del director i guionistes del film): l’humanitza (que des del meu punt de vista es el millor que es pot fer amb un dèu).
La pel.lícula es un homenatge a tot el que signifiquen les històries d’espies: des de l’elegància més innata, al dogmatisme absolut del todo por la patria, passant per aquelles ben trobades paraules que tot sovint fereixen més que les bales. Però tot aixi no es perd en les espirals de la grandiloqüència dels efectes especials d’un Harry Potter (allò que mencionava unes línies més amunt, que es molt bonic al moment, però no passa de la nostra retina).
Es força destacable també l’adaptació del guió que se n’ha fet. Des dels detalls (menció de l’11-S i la temàtica del terrorisme internacional) fins a els punts forts de l’argument són escenes memorables que, en conjunt formen un tapís visual ple de tota mena d’emocions, sensacions i sentiments, que ens fa brotar la pel·lícula, tal i com ella vol, corprenent-nos un cop se li passa la tonteria de la primera persecució, massa llarga i prescindible en el gruix de la pel.lícula. Tot i aquesta petita entrepussada, els girs finals del guió són impagables i l’escena final de la partida de pòker també et fica els nervis a flor de pell, amb una situació molt ben plantejada, una posada en escena immaculada i una fotografia encertadíssima. Si fos per mi, abans de cada partida de pòker, faria que fos obligatori fer un visualitzat d’aquesta seqüència…
I així per damunt, damunt… em sembla que ja ho tinc tot… Ah però em falta allò de Aneu-la a veure, collons!.
doncs a mi no em va agradar, potser perquè la vaig veure al pc, qui sap.
clar que a mi no m’agrada això de la violència crua humana i justificada, prefereixo un paio tirant-se per una presa amb un cordill al peu, i que al final surti volant i exploti tot al darrera. No sé com prefereixes un Bond lligat de mans i peus rebent cops als ous.
A tu no et va agradar per què t’agrada el James Bond clàssic. I bé en això som ben diferents, tu i jo… xD.
Moz, el fet que en James Bond sigui ros no és tant sorprenent. De fet, el Sean Connery no era especialment morè, més aviat castany claret, o sigui, que el que és estrany és que el convertissin en morè
De totes maneres, i després de tot el que has dit, em sembla que no l’aniré a veure. No n’he anat a veure cap…
Trena, em sembla que estaràs cometent un gran error si no la vas a veure, personalment, trobo que és la millor película d’aquest agent de l’MI6 que s’ha fet mai, i sentint-ho molt per Sean Connery i Pierce Brosnan, trobo que Daniel Craig els hi dona un “repàs”
Jo no defenso a Craig com a James Bond ideal, però tot i l’estupidesa de mantenir un debat al voltant d’aquesta qüestió, em sembla que es el primer James Bond ros de debó… Per això ho destacava: Sean Connery, George Lazenby, Roger Moore, Thimothy Dalton, no són pas rossos, com a molt castanys… i l’impagable Pierce Brosnan era ben moré, amb la qual cosa destaca que Bond l’interpreti aquest bé-de-dèu d’home que és Daniel Craig.
Ahà… bé, potser la miraré… algun dia, però al cinema segur que no
Jo vaig trobar que es de les millors que s’han fet de la saga Bond. Com va dir un crític: Al menys, en aquesta pel.licula les lleis de la física es compleixen.
De totes maneres, és una pel.licula de James Bond, això vol dir que ja saps el que has d’esperar-ne.
Doncs jo, dan, no m’esperava que en Bond fos tan estúpid com per veure’s una beguda enverinada i que després hagi de correr al seu cotxe per salvar-se i estigui a punt de morir perquè s’ha deixat un cable desconnectat (Bond tontet = adéu glamour).
I les lleis de la física no es compleixen. Jo no em vaig creure els salts entre les grues de construcció, i menys que després de fer-les pugui correr mig poble per atrapar al dolent.
Weeeenuuuu
Ja l’he vista, però podria haver viscut igual de feliç sense haver-ho fet.
Anem a pams: el Daniel Craig és exactament igual de ros que el Sean Connery :P; és una peli típica de JB en la que el que és més important és que no s’acaba fins que es moren tots els dolents… i tots vol dir tots; les noies guapes són dolentes, no hi ha noies lletges, ni tan sols noies normaletes; posats a demanar potser és més millor un JB capaç de desafiar les lleis de la física, al menys és més JB, i per cert, en aquesta tampoc no es compleixen les lleis de la física clàssica, jo tampoc m’he cregut això de les grues…
En fi, trobo que és una peli més de JB, però amb menys pijades de nen guapo de l’MI6, i de fet en té menys perquè acaba de començar, no perquè a l’MI6 no en tinguin…
L’escena de les grues es factible. Busca vídeos de Parkour pel YouTube, el Google Video o similar ;-).
[...] darrera entrega de les peŀlícules de James Bond decep. Potser duia la motivada de Casino Royale a sobre, però el cert és que Quantum of Solace no està a l’alçada de la seva [...]