No sé que vaig fumar aquell dia, durant les reformes del blog (no pas les de casa, que prou maldecap donen), que vaig parir aquest possible títol en qüestió d’uns frenètics minuts d’inspiració. Com podeu comprovar, tant aviat com el vaig acabar, va ser descartat, potser va ser més un divertimento del meu ego creatiu que un vertader exercici de virtuosisme gràfic (i un testicle de balena!).
El fons es una imatge presa tot experimentant amb la teva càmera, dels molins de la central eòlica de Montrubió, a la que posteriorment he aplicat un efecte de contorns brillants.
La cita en lletra burtonesca pertany a l’eterna Pulp fiction, que devia revisionar aquell dia mateix. Podria haver triat qualsevol altre tros del guió, però el cert es que no sé per què aquest ha estat l’escollit.
La imatge superposada a la dels molins pertany a una de les escenes inicials de la pel·lícula Sin City, que m’obsesiona, em corprén, em visita en somnis i em viola per carrerons foscos. En realitat, això ho fa tota la cinta, però són els preliminars de la història d’en Marv, mentre aquest glosa amb la seva veu profunda la bellessa irrecuperable de Goldie que tomben a qualsevol.

I amb això inauguro la categoria de Quadres d’Storyville, en la qual, sense cap mena de regularitat, com tot en aquesta nostra República Proletària, s’hi penjarà una sola imatge per entrada i s’exposarà la seva història o les raons per les quals mereix ser aqui.

Tags: Quadres d'Storyville //