Duc forces dies sense complir gaire amb el blog. En certa manera li estic ficant les banyes, ja que la meva ploma és al servei d’altres causes: projectes, guions, articles, però sense donar l’abast, degut a la meva pèrdua de temps i manca de voluntat endèmiques.

És ben trist que tot just comenci a fer allò que m’agrada i no me’n vegui capaç, per culpa d’una de les paradoxes més grans d’e la meva personalitat: tenir-ho tot al cap i no tenir res a la meva vida. A l’hora de la veritat, el que vull fer, els meus projectes més rellevants i moltes de les meves obligacions són postposades fins a la negació… I llavors merda.

Així doncs, dues coses: en primer lloc expressar la meva estupefacció pel fet de que Gregory House no hagi estat confinat a la penitenciaria de Fox River i en segon lloc, però no menys important, que necesito replantejar-me les meves prioritats, marcar-me unes pautes i uns horaris que seguir sota pena de sodomització demoníaca, fer més el que em cal i no passar tantes hores en blanc.

Es clar que això es com tractar d’aturar el temps.

Tags: Diàlegs interns, Vida i misèria //