Liberté, egalité et una mica seny
Dimarts, a classe de filosofia, en horari intempestiu de tarda, algú es va atrevir a anunciar que no cal votar perquè la gent cada cop hi va menys. És clar. És bona idea. També pot tornar la caça de bruixes. I la dictadura militar. I la puta ignorància que se’t menja per dins tot i les teves notes altes.
Hi ha moltíssima gent, què, com tu, no pensa anar a votar mai, perquè no en tens ni puta idea de com funcionen les coses o bé perquè et creus un prototip nou d’humà, que no necessita i viure i participar de la seva societat. Saps que sense democràcia es legal que t’estigui titllant d’imbècil en amunt en aquest post? I tant que si, tros d’escrot dissecat! Vols això? Si en el fons a mi també em mola, tros de furuncle pustul·lent!
Però no. Això dels insults i del vídeo del pus-mayonesa es una mena de tàctica del doctor House. La democràcia, no és la solució al problema de que imbècils com tu pul·lulin impunement per aquest món, però és la garantia de que tots aspirem a una mínima igualtat i que no ens aixafareu la guitarra. No afirmaré els nostres drets estiguin totalment garantits, però opino (i si no t’agrada, quan el teu CI superi els números negatius, en parlem) que estem en el camí correcte cap a un sistema polític millorat i que si bé ara és difícil tirar endavant, anys enrere, a la teva anyorada època medieval tirar endavant era considerat una heretgia.
El problema no és només que ho hagis dit, això es la punta de l’iceberg de la droga que ha devorat totes les teves neurones, l’adormidera dels temps moderns (que no deixa cap mena de rastre fisiològic), creus que el govern és innaccesible, que tot balla al ritme d’uns escollits i t’és completament igual. Que no hi ha res a fer, com si fossis un nen tractant de resoldre problemes de física quàntica. Evidentment que no podreu, ni tu amb la teva trista existència ni ell amb els problemetes. Però, com resa la samarreta d’un amic en pro de a Intifada: Si lluites pots perdre, però si no lluites estàs perduda…
Odio la gent que no valora el que té. I la llibertat és un bé massa preciós perquè el teu desconeixement nihilista (que creus que s’escriu sense h) la anihili. Ha mort massa gent per garantir que avui tinguen dret a judicis justos, a sanitat pública, a unes forces de l’ordre regulades, etc.
N’estic fins als collons de la ignorància i la dessidia. Si parles, pensa el que dius, si vols pensar, mira el que altres ja han pensat abans. Amb tenir una mica d’enteniment per aplicar per captar les coses com són en realitat i no com et sembla que són n’hi ha prou. I sinó fica’t una granada pel cul i almenys tindràs una solució radical al treu problema de gasos. T’odio.
No estic segur si estàs en contra del argument o simplement no et cau bé la persona que l’ha generat.
Hi ha democràcies en què és obligatori anar a votar, creus que això és demòcratic?
Et diré el que penso jo. Crec amb la política però sense polítics.
I què tal si escoltèssim el silenci dels que no van a votar (un 50% en alguns casos)?
Et proposo un sistema. Si només vota el 50% del cens, doncs al hemicicle vull veure 175 escons buits, que representen als ciutadans que paguen impostos i que segur que els agrada la política però que els sobren els polítics i que per tant no van a votar perquè no volen participar en aquest espectacle patètic.
Així cada cop que pujarien a parlar veurien que hi ha gent que no està d’acord.
Segons tu, com que no hi ha res millor, conformat i calla i fes el que et diuen.
Un dia si vols t’intentaré explicar com fer política sense polítics.
Salut.
La persona que s’ha cagat en la tomba de Montesquieu, Rosseau i personalitats d’aquest calibre, a part del seu acte escatològic més o menys punnible, em cau malament: com un elefant des d’un avió, no ho negaré.
Ja sé que el text es un batibull confús, que ben llimat, hauria d’explicar l’anècdota i poca cosa més, però tot seguit aclariré una sèrie de matissos…
Política sense polítics: em fa gràcia el concepte, però aquella utopia anarquista de delegar les decisions en un consell voluntari, meritocràcies i referèndums diaris en els es vota a travès d’un comandament crec que està bastant allunyada de nosaltres, per no dir que es pura pallerofa. Ah si, i em sembla que estudis recents demostren que es imposible la ciència sense científics, així que, això de capar la política requereix d’un aclariment urgent :-).
Els que no van a votar, renuncien al seu dret democràtic. Així doncs, si hi renuncien, el perden. Lògica matemàtica ;-)! Per tant, mantenir mig parlament buit seria una cosa una mica decadent, més que res perquè ara ja està mig buit, amb tots els seients teòricament ocupats. A part, que si s’haguessin de tenir en conte els abstencionistes, també caldria que els partitits que no haguessin obtingut representació parlamentària en poguessin tenir: volem la Falange, fans d’Stallin i partits que emmascaren sectes al nostre Parlament? Com dirien al meu poble (si en tinguès un): O tots follem o la puta al riu!
Reconec que hi han abstencionistes conscients, que sou una minoria respectable, però poca cosa més. La majoria de la gent és com l’objecte de l’escrit: adormida, tot li és igual, una vida amanida amb artificis de mediocritat que distreuen a la persona de les seves inquietuds, que de vegades podríen arribar a ser de tipus social. Em sap greu, però a efectes pràctics, governaria aquesta majoria autèntica, d’abstencionistes inconscients.
Com que no hi ha res millor, valoro el graó on ets i n’avaluo la solidesa (major que la de molts altres graons per on hem passat), abans de pujar fins al següent. El que jo volia dir era que cal valorar el que tenim i aprofitar-ho. Està molt de moda ser gris (ni blanc ni negre), imparcial, políticament parlant o fins i tot antipolític. Però jo ficaré de moda riure’m de tot això. Però, valgui el símil enfrontat directament amb el tema que ens ocupa: en una guerra els primers que tasten les bales són els neutrals. Però, el dia que aquesta guerra metafòrica comenci, seràn els abstencionistes, els adormits, els no-implicats i els nihilistes els primers que cauràn. I de sobte recordaràn que algún dia els van oferir l’oportunitat de ser escoltats.
Agraít pel comentari. No prendre’s a pit les ironies ni els sarcasmes. He tractat de medicar-m’ho però és terminal: moriré cagant-me en la mare del meu metge.
La política és el art de sevir al poble. Els polítics han de ser els subjectes d’aquest art i aquests politics , doncs, òbviament van essencialment lligats al concepte. Els polítics que sobren són els que serveixen LA PERSONA és a dir ells mateixos o a la suma reencarnació del borreguisme, és a dir, EL PARTIT.
La “demostració matemàtica” que em fas en el teu argument és falsa ja que falla en la premisa.
Si no vols que sigui gris ha d’ésser blanc o negre. El blanc és la suma de tots els colors i el negre n’és l’absència, m’ho expliques?
No anar a votar no significa ser apolític de la mateixa manera que no anar a missa no significa ser ateu.
I no em val allò “si no vas a votar després no et queixis”. El qui paga [impostos], mana.
El fet de que els polítics no serveixin al poble com toca és implícit en la miseriosa i contradictòria condició humana.
No defenso els partits polítics, crec que són una mena de referent per a poder classificar tota la fauna que s’hi dedica. Alguna cosa aixi com les ordenacions dels éssers vius en regnes, tipus, classes, etc., però s’ha de llimar molt el concepte, ja que actualment, són com molt bé dius una bandera del borreguisme i, això ja ho dic jo, de la contradicció.
La demostració matemàtica que et faig és falsa… bé que sapiguis que no m’has sorprès, ja hi comptava, no podia ser d’altra manera xD, però, sento dir-te que la teva metàfora no és gaire més autèntica. Tinc a un parell de friquis de l’IEC mirant-se-la i encara no n’han tret l’aigua clara.
Jo no dic que el que no vagi a votar sigui apolític. Tinc un problema crònic d’expressió (sobretot quan vaig ràpid i he fet una pausa en l’estudi de la tediosa dinàmica), però opino que la democràcia és una bona manera de fer valdre unes ideologies sense haver de reobrir el GULAG del meu soterrani. Hi han partits polítics per donar i per vendre i molts polítics intenten donar raons, per a que si no votem al partit, al menys els votem a ells. Pots votar a un partit polític minoritari (n’hi han per tots els gustos, és una cosa bàrbara) o fundar el teu propi partit. Que la Constitució t’acompanyi.
I ja per últim, penso que dones una importància excessiva als diners. Mouen el món, però com la gasolina no són un combustible rendible. El fet de pagar impostos no et converteix en algú a qui el govern hagi de tenir en compte. Poden passar de tu com a contribuent, però no poden passar de tu com a persona. Els diners no canviaràn res. Per això s’atenen als immigrants que venen en cayucos: no paguen impostos però són persones.
Cagontot! He de llimar aquest últim argument.
Al menys, ja no defenses als abstencionistes inconscients. Si tu tries no votar, independentment dels conflictes que sorgeixin desprès, ho has triat tu. Però els inconscients ni es plantegen triar.
NO VULL LLEGIR-HO ESCRIU MENOS CABRO!!
Ostia quin peazo de debat que tenim aqui montat! Això em recorda a aquelles mítiques taules de debat polític que dirigía la Campos al programa Día a Día, al Cada Día o al… ¿Día sí Día tambien? (joder kin lio de noms…). Quin disgust vaig tenir quan em vai enterar que el retiraven…
Fora conyes, he de dir que estic bastant dacord amb en moz. Una opinió o “solució” com la que ha expressat aquesta persona amb tota la naturalitat del món és un insult a la societat moderna.
Clar, si un programa de TV el veu poca gent, doncs es retire. Mateixa regla de 3 que s’aplica amb la democràcia? Val, doncs si vols treure la democràcia perquè no “atrau” a la gent, facilita una altra solució viable. Perquè si una cosa va malament… es canvia per alguna cosa suposadament millor no? Sino anem malament.
Weno moz, feia molt de temps que no passava per aqui… Suposo que a partir d’ara hi hauré de purul.lar més sovint… jajaja. Molt currat tot això.
http://ger-opinio.blogspot.com/
Salut i coneixement.
Rectifico l’adreça anterior per problemes amb la conta… entreu a aquest:
http://ger-thinks.blogspot.com/
Salut i coneixement.
Crec que la abstenció meditada és una forma de participació política. No sé si la millor com a ciutadà…….. com tampoc afirmaria que tenim els millors polítics com per fomentar la participació ciutadana a les eleccions.
Votem cada quatre anys, llistes tancades, ideologies intercanviables com una col•lecció de segells. Això és alta política. Controlat tot des de dalt.
I millor que les associacions que neixen de la base, del barri, del mateix moll del teixit social tinguin poc ressò. Cal potenciar la figura del polític encorbatat…Aquet sí que en sap d’economia!!!!! I d’aeronàutica….. molts d’ells fan carreres supersòniques a costa del seus votants. Votants i contribuents, pagadors d’impostos, de picapicas i dinars inaugurals d’obres que sempre es fan quin estan a prop les eleccions…..
Certament la política es tan important q no es pot deixar només en mans dels polítics. Cal anar a votar i si cal, mostrar el nostre rebuig votant en blanc. Ja ho deia el meu avi: quedant-te a casa, ningú et porta res….o una cosa semblant, jejeje.
I per acabar he de confessar que amb la política i els polítics tinc la síndrome d’Estocolm…. en el fons en cauen molt be i m’agrada parlar-ne i participar-hi activament.