Una veritat sobre l’espècie humana

Quan et moris, tu, sofert creient, descobriràs, amb una mescla d’estupidesa i estupefacció (que no són pas la mateixa cosa), que la nostra vida i la nostra consciència, que veies perllongades divinament, no són més que una estúpida reacció química.

Ho sento, amants de la metafísica. Aquí s’ha acabat tot, la mort no és una coma més en aquest text fútil. Us quedareu tots amb un pam de nas! I avui m’heu agafat de bones…

3 comentaris to “Una veritat sobre l’espècie humana”

  1. Saps, ara fa un moment, abans de llegir això que has escrit, he llegit en el blog d’un amic que una seva amiga s’ha mort. De càncer. Fulminant. Ell també ha fet un comentari sobre els creients. Deia que els enveja perquè tenen una explicació raonada a episodis com aquest (sic). Jo no els envejo.

  2. Si és que la blogosfera és un mocador… i nosaltres els mocs que hi pul·lulem…
    El dia que tothom arribi a aquesta conlcusió, potser trobem sentit de debò a la vida. Sento això de l’amiga del teu amic. DEP.

  3. Gràcies :)
    DEP

Deixa un comentari