Una història és una història. Una bona premissa on assentar les bases del meu discurs de teoria de la literatura d’anar per casa. Una història, com venia dient es una successió de fets. Aquests fets poden esdevenir propers a nosaltres, amb la qual cosa el que ens narra la història en qüestió ens interessa.

Però hi han dos elements que converteixen una història en una història vàlida literològicament parlant. El primer i el menys important és una idea, una història vulgar, fins i tot. Amb el temps aquesta idea apareix finalment en una fulla de llibreta i a partir d’aquí, només caldrà anar-la llimant, per a conduir-la al segon element.

Aquest element, tant fugaç com impactant sol ocupar el final de la història, com si fos el cop de gràcia en una tortura sense final. Pot tenir molts noms, però el més pràctic, global i entenedor és gir. Ell és el que enalteix una història cap a la glòria celestial amb 70 verges o l’envia a l’infern, amb tota classe de comunistes i invetits.

Durant tota la narració conduirem al lector per un passadís estret, agradable o inquietant. En qualseevol cas, ha de voler arribar al final, on l’escriptor espera, garrot en mà, per clavar una horrible patacada al lector. L’únic factor en que la història influeix en el gir es que hi encaixi i que, al mateix temps el pugui dissimular. No serveix per a res més. El sentit del violador, no és l’espera de la seva víctima sinó el fet de violar-la. Així doncs, els literòlegs som una colla de depravats que busquem la violació metafòrica de la ment del nostre lector. Volem sacsejar-lo, impactar-lo i la manera més diplomàticament correcta i artístic de fer-ho és el gir de la història.

Saber dissimular un gir amb una bona història és quelcom que pocs saben fer. Divinitats de la paraula (no pas la Paraula de Déu, que la paraula pertany a aquesta gent) com Carlos Ruiz Zafón, els guionistes de Prisonbreak i els autors a mig camí de l’anonimat de dotzenes d’historietes curtes trobades arreu. És difícil, ja que depen d’un esforç titànic o d’una inspiració estranya i sobtada.

Quantes vegades es el lector més llest que l’autor i treu l’esprai antivioladors abans d’hora? Això s’ha acabat.

Tags: Literologia //