Ahir, ja que aquestes setmanes a classe seran una bona tocada d’ous (pròpia, no pas aliena, només faltaria), vaig assistir a una projecció de curts al Café del teatre de l’Escorxador, just a sota de casa. Ja fa temps que tenia notícia d’aquestes projeccions i el cert és que estic considerant molt seriosament suïcidar-me per no haver-les tingut en compte, ja que són una manera d’accedir a material audiovisual diferent i durant tot l’any.

La projecció d’ahir, sota el títol de Noves propostes, era una sel·lecció de curts sortits d’algunes escoles de cinema d’arreu de l’estat espanyol amb motiu de servir de preliminar de la XIII Mostra de Cinema Llatinoamericà. Llàstima de la ignorància mediàtica i de la meva dessídia de no haver acudit a mostres com el Cafè Curt (projeccions el darrer dimecres de cada mes al Café del teatre) més sovint. Tot seguit, una petita (tant petita com modesta) crítica del que vam poder veure anit.

La projecció va començar amb Missatges de Menorca un curtmetratge documental sobre la realitat de la pagesia a Menorca: problemes amb els contractes, inquietuds de la gent, etc. Segons sembla, un missatge també és una mena de pagès o masover en aquesta bonica illa, així que el títol juga amb un enginy, que sembla que és perd en la projecció. El punt dogma a estones és un encert i a d’altres és un error, però si més no dóna un aire diferent a aquest curt elaborat per Cristian P. Coll, alumne de la Universitat de Lleida.

Seguidament, més documentals, aquest amb un interessant matís experimental i força desorientador, que no pas mancat d’originalitat. Fora de temporada aborda la decadència com a espai turístic d’Empuriabrava, amb una lúcida crítica dels complexos turístics costaners i, paral·lelament, desenvolupa la narració d’una rondalla sense gaire cap ni peus però que afegeix un toc graciós als ja divertits personatges que apareixen (que consti que vaig riure d’ells i no amb ells).

Després de Fora de temporada, el projector va començar a teixir el clímax de la nit. Botellón és un curt de ficció, que, entre silencis i accions quotidianes d’alt impacte, fotografia la punta d’iceberg de la xacra que són molts aspectes del nostre sistema. Una vertadera perla des de la senzillesa per part del gallec Tomás Silberman.

El clímax continuava. Si Botellón mostra la misèria humana amb situacions quotidianes, La subasta t’obra en canal i remou els teus sentiments i els teus valors fins a l’infinit, suggerint bestialitats decadents i sense veure gota de sang i sense sentir un sol insult en els moments clau.

Per acabar la nit, un curt un pèl surrealista en anglès i des del País Basc. Interessant proposta, però tothom té clar que per molt que t’agradi el surrealisme, acaba embafant. És bo fer-ne petits tasts, però no s’hauria de passar els límits que tan graciosament sobrepassa For(r)est in the des(s)ert.

Dedicat als que diuen que Lleida és un poble. Val la pena tenir en compte les propostes culturals que ofereix i mirar-s’ho tot amb lletra petita.

Tags: Cinema, Ullerapastisme i diletància //