Fica les grans operes barroques en una coctelera junt amb les veus més potents del power metal i la factura de rock dur més perfecta d’Europa. Que tenim? Rhapsody of fire, abans Rhapsody. Un grup de música continuador del legat de les grans composicions del barroc, però a l’hora un estandard per a tots els fans del metal.

D’esquerra a dreta: Patrice Guers, Luca Turilli, Alex Staropoli, Alex Holzwarth i Fabio Lione

Rhapsody va començar a caminar al 1993 de la mà del polifacètic Luca Turilli i el teclista Alex Staropoli, que ja eren grans amics des de tres anys abans. Van agafar les bases del heavy metal amb que tos dos havien crescut i el van millorar, apuntant-se així al carro del power metal; però venint d’Itàlia, el bressol del Barroc i l’òpera, havien de diferenciar-se i excel·lir per sobre de les altres bandes amb un matís ben marcat: la incursió de la música dels segles XVI i XVII a les seves composicions. Així va ser com van crear, el que ells van anomenar film-score metal, la fusió de les grans composicions cinematogràfiques de l’estil de Hans Zimmer (notable compositor de base clàssica que es dedica a fer bandes sonores) amb un metal net, clar i carregat d’energia. A més, la definició que ells mateixos fan del seu estil és ben certa, ja que, en escoltar les seves peces, ens arriben ecos d’un món fantàstic, que podem dibuixar i admirar nosaltres mateixos.

A més, Rhapsody of fire té una particularitat que ben pocs grups tenen (de fet, cap que jo conegui, a part del projecte personal de Luca Turilli): que la seva obra no s’entén per discs, sinó per sagues. Per exemple, deixant de banda les maquetes dels anys 93 i 94 i prenent com a inici de la seva discografia Legendary tales publicat el 1997, han publicat una saga completa, The Emerald Sword i ara van pel segon disc de la segona, publicat recentment sota el titol de Triumph or agony. En els darrers discos, a més, han comptat amb la col·laboració de l’actor Christopher Lee (Saruman a les pel·lícules del Senyor dels anells) i d’orquestes al complet per aconseguir dotar a les seves composicions d’un realisme i d’una càrrega dramàtica i èpica inimaginables en les lletres d’un grup de metal.

Una vertadera descàrrega d’adrenalina per a les vostres venes. El plaer i l’èxtasi fet ona sonora. El maridatge definitiu entre la brutalitat i l’elegància.

Tags: Música //