Hedonisme amb hac
Deixo que un exèrcit d’infrasons furiosos m’esventri
que l’èxtasi d’una dansa androide acabi amb mi
i el nihilisme sense més alimenti el meu cos;
que la sang ja està massa vista en aquest món…
Ja comença a ser hora d’entendre-ho tot millor,
dansant, sense normes sense lleis, ingràvids i etílics,
desentenent-nos de tot, entregant-nos al frenetisme
reconvertim els hematíes en àtoms de pur seleni…
Deixem que Becquerel faci la seva feina
i que ens deixi esclatar en bellíssims bolets nuclears,
executant el dogma de forma indolora i estipulada
i sotmetent-nos a la majestat del dubte.
Us deixo amb el vídeo d’una actuació en directe de Parálisis permanente, quasi deu anys abans que jo nasqués, qui ho diria…
