Ahir José Tomás va tornar a torejar a la plaça Monumental de Barcelona. Ahir es va donar una immerescuda i irracional agonia a uns quants braus. Fa no res que acaben d’emetre pel 3/24 una crònica sobre l’event i la resposta de les entitats antitaurines al respecte.

I ja no és que sembli que l’Estat Espanyol és un lloc civilitzat, ja no és que els braus no tenen cap culpa de la supèrbia humana. Ja no és l’immens sofriment ni la desesperació que deu esperonar al pobre animal en les darreres envestides estèrils.

El que és més que cap dels fets nombrats en el paràgraf anterior, és descobrir dos heralds de la cultura a les grades com són Joan Manel Serrat i Joaquín Sabina, aquest últim molt admirat per la meva persona fins fa escassos minuts. L’elegància és un invent humà que no pot disfressar la violència. Justificar la mort com a art ho trobo poc més que iŀlògic. Estic per agafar la duquessa d’Alba, també present a la funesta ejaculació (volia dir corrida) i torturar-la ben torturada. Seguint un raonament deductiu, això també hauria de ser art i cultura. O perquè no agafar la mascota d’algun iŀlustre (que no iŀlustrat) espectador present a la Monumental (com ara Josep Maria Flotats, però no sé si té algun animaló susceptible de ser torturat) i atonyinar-la fins a la mort?

Però calma… L’art és una cosa independent de l’ètica, la política o el que sigui que impera en el meu cervell. Flotats, Serrat i Sabina podran seguir donant vida a magnífiques creacions sense que això tingui en compte el fet de ser uns sàdics. Igual que Günter Grass amb les SS. I sense rencors. Continuaré admirant l’obra de tots tres, però odiant la seva persona.

No és pas un videoclip oficial, però aquí us deixo un videomuntatge sobre el patetisme del mon taurí amb música de fons d’SKA-P, que potser sense ser tant bons (o no tenir tant bona premsa) com Sabina o Serrat, són millors persones.

Tags: Societat //