Des de principis de mes que estem preparant les colònies amb els de l’esplai. Totes les tardes de dilluns a divendres hem estat programant les diferents activitats que duran a terme els nens, fent inventari de material, disfresses; empaquetant-ho tot… He passat unes grans estones que espero que siguin només un aperitiu minimalista del que viuré durant 10 dies (i mig) a Llesp a partir del dia 20 d’aquest mateix més.

Aquest que serà el meu primer any com a monitor. Sota la meva humil consideració, el clímax del curs són aquests deu dies que passarem tots junts convivint i passant-nos-ho bé i totes aquestes coses que provoquen el rebuig de l’elit més pija envers el món cumbaià.

Ho vaig dir per sortir del pas en la meva presentació personal per al Curs Brúixola (un curs impartit per la fundació Verge Blanca per a la iniciació en el món de l’educació en el lleure) però estic ficat en això dels esplais perquè m’agrada crear coses interessants. És una abstracció de premi Nobel, oi que si? Però el cas és que com més m’ho miro, més d’acord estic amb la meva involuntària afirmació. Creo perquè juntament amb tot l’equip de monitors, dissenyem una activitat, la cosa és el producte de la creació i és interessant perquè aporta als nens una formació que assimilen inconscientment i els prepara, poc a poc per la vida real, lluny del niu. I no cal dir que s’ho passen la mar de bé.

És com una obra d’art contemporani, amb la que intentem sorprendre al nostre públic (els infants) per a que ells la puguin fer seva, divertint-se perquè tot plegat és un joc, però, amb una manipulació subtil carregada de bones intencions, que fa que, sense voler, es facin una idea abstracta del món adult (acceptar la victòria o la derrota, treball en equip, respecte envers els companys, etc…).

Un altre assumpte interessant que voldria tractar és l’inici de les gravacions d’In vino veritas. Avui hem començat amb l’escena que ens servirà per als crèdits inicials i caldejant la química necessària entre els actors. Es gravaran un parell d’escenes mentre jo estaré pervertint criatures (en el bon sentit) a la vall de Boí, però el gruix del curt es gravarà algun cap de setmana d’agost amb el que esperem, de manera força optimista, tot s’ha de dir, poder enllestir-ho. Després d’això, només quedaria una escena que s’aniria intercalant al llarg de la peŀlicula que tampoc hauria de donar gaires problemes. Sembla fàcil.

N’hi ha que deixem les classes per a fer encara més feina i sense cobrar ni un euro…

Tags: Cinema, Lleure educatiu, Vida i misèria //