Vaig dir que odiaria a Sabina com a persona, però és que no puc evitar deixar-me embadocar per les seves lletres, si bé de vegades la música que les acompanya és poc menys que esperpèntica. Aquesta cançó que us cito aquí n’és un bell exemple, Mi amigo Satán.

Las doce marcaba el reloj de la sala.
prendido de sueño, la luz apagué,
cuando oí una fuerte voz que me llamaba
y aparecióseme Lucifer
-No tiembles de miedo
Me advirtió que es falso
“lo que te han contado los curas de mi”
-Conozco tus trucos -le dije al diablo-
búscate otro Fausto y déjame dormir
-El cielo que sueñas -contestó enfadado-
es un club privado de gente formal,
yo vengo a llevarte de viaje conmigo
al país del que nadie a vuelto jamas.
Hizo un gesto con su mano
y en el espacio me encontré,
volando con alas de espuma
mirando la tierra a mis pies
Enjambres de estrellas cruzamos veloces
mientras en mi oído sonaba su voz:
-Hace muchos siglos -me dijo-
en el cielo hubo una sangrienta revolución,
un grupo de ángeles nos levantamos
contra el poder absoluto de Dios,
como todo vencido conocí el exilio
la calumnia, el odio y la humillación,
pero te aseguro que de haber ganado
ni muerte ni infierno, ni cinco ni dos,
ni tuyo ni mio, ni odio ni trabajo;
habrían existido, ni diablo ni Dios”
-Déjame vivir contigo, demonio amigo -supliqué-
No me hagas volver a la vida, perdida ya mi antigua fe.
Escuchose entonces un bárbaro trueno
y en mi cama sudando debí despertar,
mi amigo el diablo se esfumó gritando:
-Cuenta lo que sabes a la humanidad.
Desde entonces robo, bebo, mato, arrastro
una miserable vida criminal,
pues sé que a la muerte me estará esperando,
en el dulce infierno mi amigo Satán.
Sí, esto que les cuento es una historia cierta,
ustedes si quieren me creen o no,
pero no le cierre la puerta al diablo
si llama una noche a su habitación…

Tags: Cites, Música per (V)ΘZ
2 Comments »

Així com en certa ocasió vaig anomenar la Mina (en un moment certament visionari) princesa republicana, jo podria ser la classe d’energumen que encaixa amb l’oxímoron del títol de l’entrada. El cas és que jo no sóc ben bé comunista però bé, si, diguem, que m’agradaria la igualtat econòmica de totes les persones per tal que poguessin desaparèixer les remaleïdes classes socials. Però sota el meu règim, hi hauria un nou factor de diferenciació social: l’inteŀlectual.

Odio irracionalment als incultes, a la gent que no sap escriure ni lligar un text. A la gent que ignora les vertaderes obres d’art i reverencia abocadors majúsculs que no segueixen cap criteri artístic. Odio la democràcia artística. Més ventes d’un producte el fan millor? Jo sempre persegueixo la meva exclusivitat precisament per això, perquè sé que la majoria de la gent és inculta i que per tant, no té un gust acceptable o respectable.

M’he adonant d’aquest sentiment meu tant poc adient amb la mentalitat pro-deficients de l’ESO aquests dies quan, per diverses circumstàncies m’he vist envoltat de textos produïts per un assortit d’individus amb escassos punts en comú entre si. En qualsevol cas, una de les poques característiques que els han fet convergir en aquest post és que denoten l’escàs nivell inteŀlectual dels seus autors. Emplenar una fulla de reclamacions amb expressions com va y se pone en plan borde o dir en una convocatòria d’una assamblea de veïns Els veins que no paguin tindran veu pero no voto reveŀlen poca formació o que en tot cas, mentre es rebia la formació, s’ignorava per activa (bar o piles) o per passiva (passant de tot). És possible que no fos així, però sinó pot ser manca del cultiu de l’activitat mental (no parlo de doctors Kawashima ni res per l’estil), igualment condemnable.

Això de la incorrecció és pot interpretar com una manca d’higiene: si tots anéssim bruts ens acostumaríem a l’olor a aixella colonitzada i el mateix passaria amb l’antiestètica lingüistica, si tothom escrigués amb un llapis subjectat per l’esfínter anal, doncs no es notaria. Però mentre hi hagi veritables genis de la ploma o unes normes (ja no ortogràfiques ni sintàctiques, sinó uns criteris suposadament innats de cohesió, coherència, formalismes o convencions estètiques) s’hauria de fer agradable la lectura de qualsevol mena de text.

Després tenim depressions i coses per l’estil. Normal… almenys a mi, els incultes em posen malalt.

Sóc conscient de la naturalesa nazi i precisament poc cohesionada d’aquest text. Si senyors, a sobre de pedant amb tendències estranyes (i perquè no perilloses), sóc contradictor. A qui no li agradi que no miri, sense rancúnies.

Tags: Societat per (V)ΘZ
3 Comments »