Perquè sóc de ciències?
Bona pregunta. Em passo el dia escrivint i tinc unes inclinacions culturals que ja voldria per a si un estudiant de l’humanístic (no té perquè ser aquest en concret) i la meva especialitat de batxillertat és la cientificotècnica. De fet aquest blog té una categoria de ciència que malda per trobar un tema interessant i rendir un injust homenatge al gran Centpeus (no heu vist en la vostra vida un miriàpode més gran, creieu-me) i que mentrestant, levita en la solitud i en la poca substància. I si, tinc molts coneixements bàsics i de tant en quan sorgeixen en una conversa banal, sense més. Però no és interessant saber coses sobre els peroxisomes i les massacres a nivell ceŀlular que tenen lloc quan ens desinfectem una ferida amb aigua oxigenada, tampoc és gaire apassionant que parli dels plàtans i de com aporten sodi o potassi en funció del seu grau de maduresa o que desplegui els meus tediosos (però modestos) coneixements de bioquímica. No és interessant, són coses que ja es saben i quansevol estudiant del meu batxillerat o de quelcom que tingui a veure remotament amb les ciències sanitàries us podria explicar. A més, les meves inhòspites perspectives de futur només contemplen l’exercici de l’activitat científica en només una possibilitat, contra la muntera que aposten per les lletres.
De fet, retorno al pensament inicial (no del post, sinó de la meva inclinació per les ciències), al fet de que si un es dedica a les lletres es fa molt difícil entendre les ciències sense l’explicació d’un expert o senzillament, iniciat. En canvi les lletres són molt grates. Mai lamenten la teva absència i et donen la benvinguda sempre que vulguis i et permeten sorprendre (que és el que jo persegueixo amb aquest blog) amb poc coneixement. O si més no, et permeten sorprendre en major grau que no pas les ciències amb el mateix domini.. I tenen la particularitat que tampoc és tant lleig un escriptor novell entrenant-se, però un científic tergiversant qualsevol disciplina llargament demostrada si que ho és…
Un cas curiós, el meu, però cada dia som més els que ens casem amb les ciències per a que sigui més excitant fotre’ls les banyes amb les lletres.

Una possible teoria es que no tens que llegir “L’irradiador del port i les gavines”, “Solitud” i “La bogeria”….
Home, pensant-ho en fred els dos últims potser me’ls llegiria. L’irradiador ja em fa una mica més de por…