L’alba ha aparegut per l’esmolada vora de l’horitzó ja cadàver. Jo segueixo patint pel meu futur, perdut en algun límit tendint a zero en la infinitat a la que tendeix l’univers. Em pregunto, com ja vaig fer en certa ocasió si té un significat i una finalitat real tot el que pugui fer a partir d’ara. El cert és que la metafísica no és una ajuda gaire apreciable en la confusa cruïlla lectiva (o fins i tot professional) en que em trobo.
No he parlat mai amb tot luxe de detall sobre les meves opcions en cas d’acabar el batxillerat amb relatiu èxit. I com que ara sóc vertaderament conscient, no només de forma teòrica si no pràctica, de com em costarà poder fer alguna cosa de profit (llegeixi’s que hi gaudeixi) potser va essent hora de fer una declaració d’intencions per tal de tirar-me en cara a mi mateix quan em foti una bona hòstia.
Les principals opcions (universitàries totes) són les següents:

• Medecina a la UdL: ni somiar a entrar-hi, la nota està entre el 7 i el 8, però les places estan copades per nens pijos que entren amb notes inflades i que no han fet les PAU; estrangers que tampoc en fan i gallecs que les tenen més fàcils que a Catalunya. El paradigma de la igualtat de condicions.
• Comunicació audiovisual en alguna universitat de la metròpoli. Nota més alta que a Medecina per a la UPF i cosa de mitja dècima més baixa a Bellaterra. Seria bonic.
• Publicitat i relacions públiques també en algun lloc de la ciutat nodrissa: El més inassequible seria la UAB amb notes de tall al voltant del 7,5. Molt atractiva, lucrativa i genial.
• Biotecnologia a la UdL: sembla ser que seria una continuació del meu batxillerat amb un futur realment interessant. Nota d’accès al voltant del 7, relativament assequible
• Algun magisteri a la UdL. La meva encara curta experiència com a monitor m’ha fet veure que la de mestre (que no professor) és una sortida en la que tampoc em defensaria tant malament. Serà on acabaré si no tinc sort (ni voluntat) amb les anteriors.

Però és clar, estem amb allò de sempre. La preavaluació del primer trimestre acostuma a coincidir amb un desànim ben lògic. Les notes no són el que s’espera i en un tipus com jo, tant donat a la vagància i a la vida contemplativa això esdevé un problema de difícil solució. La retentiva que m’ha estat ajudant tots aquests anys comença a saturar-se i només hi ha un reduït nombre d’aliats que la pot ajudar: l’esforç i la dedicació, maltractats i ultratjats per la meva personalitat des de temps immemorials.

Sembla ser que quan una entrada es classifica sota una tríada funesta de categories com són els Deliris, els Diàlegs interns i Vida i misèria, aquesta tendeix a ser totalment incongruent. Així doncs aprofito que el mal ja està fet per afegir que m’agradaria reestructurar les categories del blog, que demà faig una petita excursió amb l’escola per la Segarra i l’Urgell i que Gamma ray mola.

Tags: Deliris, Diàlegs interns, Vida i misèria //