Sento recórrer al títol sensacionalista però l’entrada s’ho val. Al capgròs de Romano Prodi se li ha acudit de fer un projecte de llei pel qual els bloggers i demés particulars que publiquin a la xarxa s’hauran de registrar, empassant-se les limitacions que això implicarà per a la seva activitat.

Segons publica la Repubblica (valgui la redundància xD) i comenta Vilaweb tots aquells que publiquin (que de fet això és una abstracció ben gran) quelcom a través d’internet des de territori italià s’haurien de registrar al ROC, una mena de cens de publicacions cibernètiques i al que a més, sembla que serà fotut ser-hi acceptat degut a possibles traves burocràtiques (és clar que segons el mateix diari altre cop, el registre serà senzill… disculpeu el garbuix d’informació i la pobre qualitat d’aquesta però estic treballant sobre una versió traduïda per una màquina). En principi tota publicació inscrita al ROC ha de comptar amb un periodista al darrere que es faci responsable dels continguts.

Bé, ara bé l’explicació de perquè Berlusconi molava, amb tots els respectes pel poble italià. La gràcia d’un blog és que es dóna veu al ciutadà que no en té, perquè si jo ara em presento en un ple municipal del meu ajuntament per tal de fer-me escoltar, el més probable és que me’n fotin fora a hòsties. A més, si un dels objectius de la llei es vigilar les injúries a través de blogs i demés mitjans on-line… El cert és que si comencèssim a aplicar el respecte cap a la persona, la seva dignitat i aquestes coses en que tothom defeca quan no mirem (i quan ho fem també); veig a molts periodistes de tots colors plegant la paradeta. Sense anar més lluny, divendres al Sé lo que hicisteis va sortir un peix gros de la COPE dient que la SER és una emissora de terroristes suïcides. Sublim. Si als grans no se’ls exigeix respecte, com n’han d’exigir als més petits i modestos (però amb un ego de tres parells de collons)?

Sóc un pèl innepte en reconèixer aquest punt, però quin propòsit exacte persegueix un registre meticulós de l’activitat blogosfèrica (el més probable és que no hagi entès el que he trobat per la xarxa al respecte)? Estic segur que no és res a favor dels internautes, tipus un lloc de pings, un digg estatal, uns fòrums sobre ètica periodística… Més aviat es tractaria d’una idea inspirada en el model xinés on el govern totalitari té la potestat de controlar el que es publica al llarg i ample del país, coaccionant els seus propis ciutadans. I ja no parlem de que a sobre sigui fotut inscriure’s, que s’hagi de pagar per fer-ho o que, com diu Vilaweb calgui pagar per tenir un blog.

Finalment, darrera qüestió. Si els bloggers han de tenir a darrere seu un periodista que els legitimi (però que no hi ficarà gaires ganes), jo vull que els governants tinguin al darrere un ciutadà escollit aleatòriament cada poc temps que l’acompanyi fins i tot al bany, no fos cas que en algun moment determinat al càrrec erecte en qüestió se li acudís trair els ciutadans que l’han assentat a la poltrona. Sincerament, puc entendre els propòsits maquiavèlics al darrere d’un pretès registre, però no té ni cap ni peus que un periodista certifiqui, filtri o aprovi els continguts d’un lloc a internet, a no ser que sigui el seu propi.

Sempre que s’ha legislat a internet, s’hi ha sortit perdent. No la cagui, senyor Prodi. Capisci?

Tags: Blogs, Societat //