Com un realitzador que no sap com allargar el seu programa, jo no sé que publicar i per a emplenar minuts, us deixo una selecció dels que, al meu criteri, són els posts indispensables (els escrits per mi) des de l’existència d’aquest blog. N’he triat un per mes des del juny d’enguany.

• Trencant llances pel perfeccionisme: Últimament acuso de nazi a tot el que es mou. I aquesta entrada és una de les moltes proves que sóc dels que veu la palla a l’ull aliè sense veure la biga que tinc al meu (que el fet de ser cec no s’ha de confondre amb ser gilipolles, per cert).
• Tu, tu i tu… Ah si! I tu!: diguem que al seu moment dir el que pensava em va costar més d’un disgust. Tota una lliçó, però de què?
• Funestes caselles: crec que és una idea molt bona i una reflexió interessant. Pràctica, això si, ho és ben poc. No té pèrdua la imatge (feta per mi, evidentment).
• Cybermusa. Res a dir. Frustració, ràbia i desamor, sense separar-te de la pantalla de l’ordinador. Quasi que ho podria presentar a algun premi. Perquè la veritat sigui dita, de tant maco que és no sembla ni que ho hagi escrit jo…
• Després de l’equinocci: A mi l’hivern em desperta i m’encisa. Les boires de Lleida, un munt de capes de roba sobre les quals amb prou feines ens distingim… Aquesta és una oda personalíssima a la meva estació preferida.

La idea de tot plegat me l’ha donat El Boques. En fi, agraïu-li a ell que avui pugueu dir que no llegireu semejante bazofia otra vez.
Seguidament us deixo una cançó de Daniel Higiénico per amanir l’entrada… Algun dia us parlo d’aquest home en profunditat.

Tags: Blogs //