En tots els tractats de política al llarg de la història de les civilitzacions, incivilitzacions i aquesta mena de despropòsits, es parla de les qualitats que ha de tenir un bon governant. Jo avui vinc a parlar només d’una de les qualitats que sembla ser que necessita un líder polític actual. La que hom anomena carisma.

Aquesta entrada l’ha inspirada el Tinc una pregunta per a vostè d’abans d’ahir, amb el president de la Generalitat, que no vaig poder acabar de veure per pur avorriment. I és que José Montilla, és un home d’idees clares però un comunicador pèssim i a qui, a més un partit anomenat PSOE li anorrea el seu poc (no diré escàs) criteri propi. A priori, el carisma no hauria de ser necessari per governar. Evidentment, fa falta per conquerir el poder, però un cop assegut a la poltrona, es pot desenvolupar una tasca que parli per si sola. Fets no paraules. Però tot i així, el president de la Generalitat segueix essent un líder coix, mancat d’aquesta determinació dialèctica dels grans polítics (què us diré: Puedo prometer y prometo, Catalans ja sóc aquí, ¡Viva Honduras! o la meva preferida, ¡Aprobaré el estatuto que apruebe el parlamento de Cataluña!). És doncs la mancança retòrica de l’adalil del socialisme català (entenent com a socialisme aquest progressisme d’ulleres de pasta i en ocasions no dur corbata, compte no aixequis una revolució espontània…) un estigma suficient per privar-lo del govern? No en tenia prou amb no ser català de naixement (però si de voluntat)?

La meva opinió al respecte és ben verda. Evidentment que un gestor eficient pot i hauria (si és el més eficient que es presenta a les eleccions) de ser el més votat, però hi estem a gust amb un president com Montilla? Ara ja és una qüestió estètica. Montilla no és el president que la nació és mereix, però això el desqualifica com a polític?

És una cosa molt semblant (sinó la mateixa) a la brama aquesta que cor que Suárez va guanyar les primeres eleccions democràtiques per ser maco de cara… El carisma i la bellesa milloren o empitjoren, però dins d’uns límits. Rebutjar un polític per les limitacions innates que no fan anar de corcoll al país, em sembla una bajanada. És ser nazi, com Plató… Però és que el Montilla és insuportable…

Tags: Política, Societat //