En mai9 m’ha passat aquest mem i com que jo faig cas del que em diuen, aquí em veieu, ficant una cançó per a cada un dels apartats de la memé, que completen el títol, Una cançó que em…. Tot i un parell d’excepcions, he tractat de ficar cançons relativament poc conegudes i de totes les meves èpoques musicals (cronològicament desordenades, evidentment).

• … posa romàntic: Mägo de Oz “Desde mi cielo”
  
  Aquesta cançó pertany al seu penúltim disc d’estudi no recopilatori Gaia II: La voz dormida. Senzillament és preciosa. Super lacrimògena, potser es podria intercanviar amb la de melancòlic, però aquesta no em duu records. Una vertadera demostració de romanticisme per part d’aquests bestiotes peluts. Ah! I no té video oficial i per ficar mariconades de la Sakura ho deixo així.
• … posa catxondo:: Angizia “Der Kinderzar”
  
  És una erecció elecció realment difícil… La música no m’és gaire eròtica, com a molt els videoclips. Llavors he pensat en la òpera i les emocions que transmet, de vegades fins al punt de fer-me estremir. Així que suposo que em fico catxondo amb l’òpera. Però això que us poso no és opera: dóna la casualitat que estic descobrint un grup gòtic anomenat Angizia que fan una mescla entre opera, música de fireta i música gòtica molt interessant catxonda.
• … posa alegre i que no puc evitar cantar i ballar: Millane Fernández “I miss you aka Dam dubi dam”
  
  Un error cursi-poppie-dance de la meva època tennie super cool en que em creia que podia ser feliç, estimar i ser estimat i encaixar en un grup socialment convencional. No va arribar a ser mai gaire famosa a pesar que m’encantava i és una injecció de bon rotllo en vena… Com podeu comprovar el fan número 1 ha corregut el mateix destí que la cançó.
• … melancòlic: El Canto del Loco “Pot ser”
  
  Aquesta cançó és la versió en català de Puede ser d’El Canto del Loco per a la penúltima edició de la Marató (la del dolor crònic però per a mi té més a veure amb la darrera, la del cor, ens entenem?). Fa temps que vaig deixar enrere aquest grup, però aquesta cançó… taquicardies, somiquejos, abraçar-se al coixí, patalejos i un t’estimo cridat a la lluna! Quin patir. Per cert que els vídeos, com no pertanyin a l’actuació original són superposicions de la cançó en català a l’original castellà i així, sense imatges, em resulta molt més evocadora: els puc posar jo les meves.
• … que no m’avergonyeixo de que m’agradi: Dover “Let me out”
  
  Aquesta podria anar a alegre i que no puc evitar cantar i ballar, però no deixa de ser una ambigüitat més. Hi han cançons que em posen alegre i no me’n podria avergonyir. De totes maneres, també podria ser una cançó per arrasar. O per ser a tenir-la com a melodia del mòbil, com ho tinc jo :-).
• … per arrasar: La Fuga “En vela”
  
  A mig camí entre l’alegria i el desencant existencial… Una cançó que serveix per tot i per a tots.
• BONUSTRACK: “Take my hand”
  
  Sense autor ni àlbum conegut, sembla ser que s’ha grabat exclusivament per als anuncis de l’obra social de La Caixa. Això si que és una bona obra!

El bonus track me l’he tret de la màniga. De totes maneres tinc la sensació que ho podria haver fet millor: falta power metal i rock guarro i suposo que també hi han cançons que tinc en més alta estima que aquestes… Escolto tanta música que m’hi perdo…

Per a continuar amb la noble tasca d’aquesta memé assenyalo al Boques (potser li va bé per a no reciclar posts del fotolog, quina vergonya), al chufo (que es deixi d’històries :-) i a l’arqueòleg glamurós.

Tags: Blogs, Diàlegs interns, Música //