Avui em ficaré perepunyetes, però que molt. I en proporció a d’altres ocasions, ho és encara més, perquè la raó de tot plegat ocupa un sol caràcter:

ŀ

Aquest és l’l-dot, el caràcter 320 de l’Unicode i és la manera més correcta que hi ha fins al moment d’escriure l’ele geminada (permeteu-me la transcripció occidental), una grafia molt pròpia dels catalans, apreciable en paraules com goriŀla, que sona pràcticament igual que en castellà, en la que la pronuncia de l’ele geminada en català li confereix una distinció única. De fet, quan es caricaturitza l’accent català en la llengua castellana, sempre es tira de les vocals neutres (fet del que no peco, per cert) i sobretot, de la nostra curiosa pronuncia d’algunes eles, les meves estimades geminades.

La majoria de gent escriu l’ele geminada amb un punt volat entre dues eles: l·l. Però la diferència és sensible:

l·l ŀl

Hi ha molt menys espai entre les dues eles en la versió pseudocorrecta. Però en realitat, hi hauria d’haver el mateix poc espai entre el punt i la segona ela, de manera que tot plegat ocupés el mateix espai que la doble ele, ll. Tenint en compte això, s’hauria de disposar d’un caràcter que inclogués les dues eles i el punt volat i, a ser possible a l’abast del teclat (sense haver de recórrer a combinacions numèriques ni als mapes de caràcters).

Però per què tot plegat? Doncs molt senzill, perquè és el model tipogràfic (linotípic també?) més adient a la dicció de la ela geminada, que en cap cas és un dígraf, més aviat una grafia i una lletra pròpia del català. A mi, de fet, a 2n de primària se’m va presentar com una sola lletra, com a ele geminada, fent referència a tot el conjunt de dues eles separades pel punt volat.

Mentre el guirigall no es soluciona, però, el més correcte és fer anar el caràcter esguerrat que Unicode ha disposat per a nosaltres, els pobres catalanoparlants, a pesar de que no inclogui una ele després del punt volat i que el caràcter disposi d’una versió en majúscula, tot i que segons tinc constància cap mot català comença per ela geminada.

Per als que us hagi convençut aquesta teorització absurda (propera entrega: el diàmetre dels punts de les is vs. el diàmentre dels dels de les dièresis xD), us proposo que tingueu a mà un mapa de caràcters o que disposeu del caràcter de més amunt per a usar-lo quan sigui necessari (enganxant-lo des d’un arxiu de text, per exemple, com faig jo). És un detall pesat i potser no surt a compte en escriure ràpid, però sens dubte és un símbol de qualitat i de factura cuidada, d’amor per la perfecció. Per això m’enorgulleixo enormement d’emprar l’ldot des de fa uns mesos en aquest blog.

Prego disculpes pels errors de nomenclatura lingüística o tipogràfica que hagi pogut cometre. No sóc un expert, ni molt menys en el tema, només un perfeccionista malaltís.

Tags: Blogs, Ullerapastisme i diletància //