Entries Tagged as ''

Novetats sobre publicació

Aquí on em veieu, em considero força exigent pel que fa a la publicació del meu blog. Uns quants exemples…

No m’agrada penjar vídeos perquè si, si no van acompanyats d’una corresponent reflexió, ressenya, crítica. Tot plegat, a no ser que el vídeo en qüestió sigui obra meva o hi hagi participat. Considero que fer un embed és caure en l’entrada fàcil. Diguem que, si no he creat el vídeo, la meva única motivació per publicar-lo aquí és la de divulgar-lo, però tot i així, no em sento satisfet de la meva escassa feina. De la mateixa manera m’agrada fer entrades llargues, les curtes em sembla que tenen poca feina al darrere: per sobre de tot, vull que es noti que dedico temps al blog. Així mateix, opino que una entrada no s’ha de basar en una imatge i que aquestes han de ser exclusives (si no he fet jo la foto, fet que es dona quasi sempre, almenys la retoco per tal que agafi un caire més personal). I m’hi podria estar una bona estona.

En fi. Com que és evident que una de les úniques coses de la meva vida que governo amb cert criteri i seny és aquest blog, em proposo apartar-me’n durant un temps per tractar de salvar la meva dignitat al batxillerat i tractar d’assolir una nota de tall que em doni llibertat absoluta sobre el meu futur acadèmic. No serà una aturada en sec, hi he estat pensant molt, simplement limitaré la freqüència d’entrades a dues per setmana i també el temps que esmerçaré en cadascuna d’elles.

Triaré bé del que parlo, veient que no podré abastar tota l’actualitat, tot el que em passi pel cap o el que faci. Així mateix parafrassejant n’Escarlata O’Hara Juro sobre la tumba de mi padre que nunca más empezaré a estudiar tarde.

Salut!

Propaganda per la Senyoreta Lleida

Avui comença la campanya electoral. I la veritat, tots els candidats seran grans homes i dones d’estat (el més proper a aquesta falsíssima afirmació és que Carme Chacón, està en estat…), però no n’hi ha cap que destaqui per la seva bellesa i el seu atractiu angelical i desconcertant.

Així doncs, deixeu aflorar la vostra més stendhaliana i la vostra personalitat més superficial, ignoreu les mentires electorals, l’huracà de manipulació i contempleu la candidata que si que val la pena votar. Sotmeteu-vos a la màgia d’una mirada, a la màgia de la bellesa que cap polític podrà igualar (perquè per alguna estranya raó són tots més lletjos que pegar un pare):

nere08.jpg

Es diu Nerea Pérez, la conec des que té tres anys i hem anat junts quasi tota la vida a classe (i de fet, ara anem a la classe del cantó). A que mola? No es presenta per cap partit ni es presenta a unes eleccions convencionals. Es la representant de la província de Lleida al certamen de bellesa Miss Espanya. Aquest és el seu putolog fotolog oficial, creat per les seves amigues de l’ànima (algunes companyes meves d’esplai) per a donar-li suport i fer-ne el seguiment durant el concurs.

Si us ha seduït, cosa que no dubto, podeu votar-la en aquesta adreça (contrasteu amb les altres candidates, perquè crec estic segur al 100% que jo, perfeccionista de mena, no hauria llençat per la borda 15 anys al cantó de la dona més maca de l’estat espanyol) per tal que esdevingui Miss Internet. El procés de votació és realment costós (dues confirmacions numèriques i una per correu electrònic), més que res per seguretat, però per una noia de 90-60-90 (clavats) val molt la pena. I per fer-nos contents tant a ella com a tots els que la recolzem, també, collons!

Fidel Castro, el dictador atípic

Per molt que diguin, Fidel Castro no ha estat un dictador com els demés. De fet el seu règim només ha tingut tres grans defectes: la manca de llibertat, la falsa democràcia i el bloqueig econòmic (i aquest no és culpa seva). I per una dictadura diabòlica que havia de dur el món al coŀlapse la cosa està força bé.fidel_castro_close_up.jpg De fet, hi ha molts llocs on a sobre de tenir-hi un dictador, la comunitat internacional els reconeix com a estats democràtics.

Un tòpic de discussió habitual és si a Cuba s’hi viu bé o què. La meva opinió no pot tenir gaire valor, perquè no he estat a Cuba, però m’agradaria fer notar un parell de coses bones que hi ha dut el socialisme i que són ben palpables des d’aquí.
Castro i el seu règim s’han preocupat per educar la població. Que no? Molt bé. Pregunteu quants directors espanyols i catalans han cursat seminaris, màsters i cursets varis a San Antonio de los Baños. Que cony és això? Una de les millors escoles de cinema del món. En plena Cuba comunista, si senyor. Algú ha tractat mai de parlar amb un cubà? Siguin castristes o no, si han estat educats a Cuba tenen una cultura força admirable en comparació amb Catalunya (aquí sofrim espoli econòmic, però no ens putegen sense motiu els EUA).

Molt bé, l’educació pública podria ser genial, però la gent no troba feina després, sinó es donada pel mateix estat amb un sou pèssim. Perquè passa això? Pel bloqueig. Els EUA es van encaparrar amb que el comunisme cubà no funcionés i així tracten de vendre-ho a la resta del món. Un axioma similar es pot aplicar a la sanitat de l’illa, totalment mancada de mitjans.

Tanmateix, veient l’encertada dimissió, que ben pocs dictadors han articulat per voluntat pròpia, m’agradaria esperar una conjuntura surrealista per a Cuba (impossible tenint en compte com estan les coses): que continuï com a paradigma de la revolució, però que s’hi puguin celebrar eleccions lliures, s’hi respectin els drets humans i s’hi aixequi el bloqueig.

Dover i els iaios

Acabo de trobar aquest vídeo a l’Espai Isidor. És el darrer videoclip de Dover i la cançó s’anomena Serenade.

La veritat, feia temps que cercava una excusa per a tractar el tema de la gent gran al blog. De fet, l’excusa fa més d’un any que hi és: des del desembre del 2006 la meva àvia és una residència geriàtrica perquè un vessament cerebral que va patir al novembre del mateix any li ha limitat els moviments. Pensa, raona i parla igual, tot i les seves dèries i tossuderies, però encara no té assumit que ja no es pot valdre per si mateixa.

Abans del vessament, l’àvia era sorda com una tàpia així que tampoc té molt sentit dedicar-li una cançó que no pot sentir ni amb el sonotone (és sordesa nerviosa i a la seva edat no té molt sentit fer-li un implant coclear). Així que potser deixo aquesta entrada en una mena de declaració d’intencions, en un moment nyonyo que pot servir de precedent o no.

Propaganda sobre el vot útil

Si votaràs PSOE per a evitar que el PP es faci amb la Moncloa, fes quelcom útil de debò i fot-te un tret al cap; o vota a qui et surti de la polla.

Perquè, si tu vas, no volverás… I per cert, que jo no tinc les idees clares.