Acabo de trobar aquest vídeo a l’Espai Isidor. És el darrer videoclip de Dover i la cançó s’anomena Serenade.

La veritat, feia temps que cercava una excusa per a tractar el tema de la gent gran al blog. De fet, l’excusa fa més d’un any que hi és: des del desembre del 2006 la meva àvia és una residència geriàtrica perquè un vessament cerebral que va patir al novembre del mateix any li ha limitat els moviments. Pensa, raona i parla igual, tot i les seves dèries i tossuderies, però encara no té assumit que ja no es pot valdre per si mateixa.

Abans del vessament, l’àvia era sorda com una tàpia així que tampoc té molt sentit dedicar-li una cançó que no pot sentir ni amb el sonotone (és sordesa nerviosa i a la seva edat no té molt sentit fer-li un implant coclear). Així que potser deixo aquesta entrada en una mena de declaració d’intencions, en un moment nyonyo que pot servir de precedent o no.

Tags: Música, Vida i misèria //