Suposo que ja va sent hora que, en tant que lleidatà i català prengui posició respecte el problema de l’aigua. I ho faré, no sense abans cagar-me en l’estampa del paer en cap de la meva ciutat, Àngel Ros, que ha fet valdre la seva majoria absoluta (amb vots de tall caciquista heretats de l’inefable Antoni Siurana) per aprovar una moció de recolzament a la generalitat en aquesta captació puntual d’aigua (només d’uns quants hectòlitres, ves quin punt).

Jo fa molt de temps que tinc clar el que passa amb els transvasaments. Evidentment el cas que enllaço no es pot comparar al que es projecta al Segre, però si es fa un transvasament del riu a la seva capçalera, en queda afectada tota la conca. A més altura sobre el riu, més superfície de regadiu i més ecosistemes afectats. És obvi.

Suposo que el criteri que ha seguit el Desgovern de Malentesa per proposar aquesta mesura és el criteri població; que és més prioritari garantir aigua a més de tres milions de persones que no pas garantir uns conreus i uns ecosistemes dignes per aquells que no arriben al milió. És força raonable i molt democràtic, però mentre que a Barcelona no els causarà cap efecte secundari, a Lleida i província si. Les conques hidrogràfiques no es recuperen d’un dia per l’altre. Ja no és una qüestió d’obrir i tancar comportes.

Resulta realment patètic que sigui un conseller d’ICV l’ adalil d’aquesta proposta i que els dos consellers lleidatans (agricultura i governació) s’hagin empassat les seves reticències al pla per a recolzar els designis d’en Montilla. Ni que fossin en una república banera.

El cas del PSC i ICV de Lleida resulta especialment flagrant perquè la Diputació (presidida inexplicablement per ERC) ja va mostrar-se en contra del transvasament, amb els vots del PSC. Està bé que dins del partit es donin contradiccions, és símbol de pluralitat ideològica. Però aquest no era el tema més idoni per no ficar-se d’acord. El problema no és polític, és de territori. I a Lleida millor que enlloc hauríem de començar a entendre que la política i el territori cada cop tenen menys a veure. O sinó que ho preguntin a Joaquim Llena i a Jordi Ausàs.

Ja no té molt sentit queixar-se per tot plegat perquè la Cella ha dit que de captació puntual, res. Paraula de Cella. Amén. El Desgovern a callar i a creure. I això sí que és vergonyós. Que la Generalitat doni raons a Madrid per a pensar com d’incompetents en som per aquí i que els lleidatans hàgim d’agrair a en Zapatero i no a en Montilla la supervivència puntual de la nostra terra. Vergonya amb totes les lletres.

Tags: Païs, Política //