Has arribat amb aquest mes d’abril
i, inexplicablement, em somrius a mi
La princesa de Bohèmia estrena leggins nous
Me la miro fixament… ella és tot el que em mou

Papallones a l’ estómac, que dibuixen
els teus llavis, llunyans com el desembre,
fregint els cervells de qui els contemplen.
El cabaret dels meus somnis d’orfebre
(molta merda) farà ple aquesta nit
amb tu, valquíria naïf, mussa kitsch
Dominatrix de varieté, lolita del vodevil…
Trenta mil beates llegiran Nietzsche
i per fi sabran la veritat, quin perill!
El paradís del cuir i les piruletes de colors
Laibach, Angizia, Nina Simone i La casa azul
actuaran aquesta nit, a la processó dels Dolors…
a Jesucrist ben bé el poden donar pel cul

Correré contra el vent,
per tenir-te en ment
per la pell d’argent,
per que tot i sabent
que el teu cor no sent
al meu, correré, amb el vent.

Tot el que escric no té cap mena de connexió entre si, perquè en té amb tu.

Tags: Deliris, Diàlegs interns, Literologia //