El nou executiu de Mr Circumflex (^^) no presenta gaires canvis, però els que presenta donen molt de si. La tònica general, més que continuista, és que, com aquell que diu, s’està premiant als perdedors. De la Vega continua com a dona forta de l’executiu i Bernat Soria al capdavant de Sanitat, i tot i així no han tret resultats gaire positius a les seves respectives demarcacions.
Celestino Corbacho, alcalde de l’Hospitalet, apareix al nou executiu per una sola raó: s’ha empassat de tot amb els collons de les rodalies i en Circumflex creu que amb un ministeri ben conflictiu és una bona manera d’agrair-li. Un que es divertirà, segur.
Crida l’atenció la titular d’habitatge també dins aquests grup de perdedors, regidora de la Capital de l’Imperi. Es diu Beatriz Corredor i el Google no mostra a hores d’ara (un quart d’una del migdia del dissabte) una pàgina dedicada exclusivament a ella i pel que fa a les imatges només se’n mostra una, que a sobre és una foto de carnet escanejada i la mateixa que han tret els del 3/24. El mateix passa amb la ministra més jove i d’un nou ministeri ultraprogre, el de la igualtat, Bibiana Aído, però m’atreviria a afirmar que la cosa no és tant accentuada.
També continua Magdalena Álvarez com a premi per la seva ineptitud integral en tots els aspectes, per la seva prepotència i com a reconeixement a la cara més fosca i garrula del caràcter andalús.
Clos és defenestrat d’indústria (em sembla bé després de la patètica actuació amb TV3 al país valencià) i el substitueix Miguel Sebastián, ex-aspirant a l’alcaldia de Madrid, derrotat, com no.
Els que no continuen (Caldera, Clos, Narbona i Alonso) han rebut tots una mínima menció excepte Caldera. Ha renyit amb el Circumflex? Alonso serà portaveu del grup socialista al Congrés. Auguro futur a aquest home.

M’encantarà veure Carme Chacón al capdavant de Defensa. Em fa gràcia que en Circumflex s’entesti a donar continuïtat a aquest ministeri inútil, retrògrad i caspós i, que a més ho faci tractant d’adaptar-lo als nous temps atorgant la cartera a una dona embarassada, com si pensés perllongar l’agonia de la casta militar durant gaire temps. M’imagino a la crema dels soldats (aquells que van entrar a les forces armades perquè els requeriments inteŀlectuals són per a vegetals) renegant i a la Carma donant-los margarides per carregar els seus fusells.

Fora de tot això, em crida l’atenció la fusió de quatre ministeris en dos per tal de traslladar el motor econòmic de l’estat cap a altres sectors que no siguin el de la construcció. Elena Espinosa, titular per la cartera del fins ahir eren els ministeris de medi ambient i agricultura fliparà força. Li ve a sobre la sequera, el canvi climàtic, tractorades amunt i avall, pesquers pirates, xarxes d’arrossegament que destrossen el mar… Moltíssima a feina a fer i massa poques armes nuclears.

I una cosa força esbojarrada, que al ministeri d’educació li encasquetin les competències de política social i familiar. El fet que passés a dir-se, fa un temps, d’ensenyament a educació… només fa presagiar que el proper que farà serà dir-se d’adoctrinament. I si l’educació i les polítiques socials són un problema, perquè no dedicar-li un ministeri sencer, com el d’igualtat?

Això és tot. I tot plegat poc menys d’una hora després de l’inici de la roda de premsa. Es pot demanar més?

Tags: Política //