Sant Jordi mon amour
A tots aquells que així ho han decidit, gràcies per no premiar-me. Sens dubte, i també sense ironia, això constitueix un repte per a millorar. Quedo agraït, però faré com que no ho he sentit.
Aquí l’obra menyspreada, al meu parer una de les millors que he escrit mai. O és que potser, per l’autor, l’obra s’assembla a la mussa?
Jo vull caminar pels teus pensaments,
descobrir nous mons mai creats,
dins l’àtom més simple avui existent;
i, entronitzar als Déus mai idolatrats.
I tanmateix mai seré prou lluny de tu.Jo vull fugir lluny, a caçar estels,
jugar a ser funàmbul sobre un cometa,
solcant els cels en el pegàs de gel,
fins estavellar-me en algun planeta.
I tanmateix mai he estat tant a prop de tu.Jo vull descobrir noves dimensions
universos de possibilitat
que tu m’estimis, una entre trilions,
un lloc on jo, encara, no hauré errat
I tanmateix mai deixaré de pensar en tu…
Explicacions? Com de roses, avui no en dec cap a ningú.
Certament és un poema excel·lent. Penso que has de continuar escrivint pq tens un gran talent.
Ja saps que hi ha molts casos de grans escriptors que mai van guanyar els jocs florals de la seva escola. Això és bona senyal , nennnn !!!!!!
Per cert felicitats pel primer premi en narracions.
Jo continuaré escrivint. El que no faré serà continuar deixant que un jurat avaluï com ho faig.
Gràcies per la felicitació i pels ànims!
Per cert que el poema tenia per títol 2008: Odiossitat a l’esplai. Només jo faig jocs de paraules imbècils amb obres millors que les meves…